dissabte, 19 de setembre del 2009

El cas de Fèlix Millet

El cas del president de la Fundació del Palau de la Música, Fèlix Millet, és extraordinari. Personalment, em provoca una indignació solemne. Aquest senyor és un pocavergonya que ha jugat amb el prestigi dels seus il·lustres avantpassats, el del Palau de la Música i l’Orfeó Català i, per extensió, el de la burgesia catalana. Tothom en surt mal parat d’aquest tràngol. L’actuació d’aquest senyor ja ha estat molt comentada i temps a venir n’anirem tenint més notícies, a mesura que el cas avanci judicialment. La carta que ell mateix ha adreçat al jutge és un assaig excel·lent per entendre els fonaments de la crisi econòmica que ens aclapara. Fèlix Millet és culpable de tot el que li passa, però de còmplices n’hi ha un munt. Els qui haurien d’haver estat més al cas diuen que aquest afer ha posat en evidència que els mecanismes de control han estat insuficients i que a partir d’ara ho faran molt millor i un cas semblant no tornarà a succeir. Jo ja m’ho crec que les auditories no hagin detectat un desfalc de més de 3 milions d’euros. Per aquestes qüestions, les auditories sempre han estat molt curtes de vista. Ara: aquest senyor tenia al seu servei un grapat considerable de treballadors que li firmaven les factures, li feien les reserves dels hotels i dels restaurants, li contractaven els arquitectes i els manobres per a fer les obres de casa, etc., i aquest senyor també té un munt de persones amb qui hi conviu de manera diària, siguin familiars, amics o col·laboradors diversos. És incomprensible que ningú s’hagués adonat que el senyor Millet duia un ritme de vida i incorria en un nivell de despeses impropi del seu càrrec i de la seva situació patrimonial. Jo no em puc creure que el senyor Millet faci dos viatges per valor de mig milió d’euros i faci reformes a les seves cases per valor d’un milió i mig d’euros, em sembla, tot a càrrec de la Fundació del Palau, i ningú se n’assabenti. Jo el que penso és que hi deu haver unes quantes persones que, per estalviar-se problemes, han preferit fer veure que no veien res i posar cara de lluç quan s’ha sabut tot.

1 comentari:

Olga ha dit...

Hola Jordi,
T’haig de confessar que el cas Millet em té enganxada, cada matí corro a comprar el diari per veure quines noticies em donen del cas.

Com tu, crec que molta gent a fet els ulls grossos, però discrepo en tu quan dius que les auditories no van detectar el desfalc que hi estava fent en Millet i companyia. Crec que aquests també van fer els ulls grossos o poder van cobrar per fer-los i això em demostra el poc eficients i incompetents d’auditors que tenim a Catalunya.

Avui però ,en la portada de El Periódico, on venia el perfil del senyor, si se li pot dir senyor al desfalcador Millet , m’he assabentat de tots els càrrecs que presidia o vicepresidia, i he pensat: de veritat en Felix Millet li feia falta tirar per la borda el prestigi dels seus avantpassats? Realment li feien falta tants diners? Ha pensat en dimitir de tots els càrrecs? Perquè no va pensar en tornar la creu Sant Jordi que tenia atorgada quan estava escrivint la carta dels seus delictes?

Només dir-te que ja tinc ganes de que surti a la llum tot el que durant anys va fer i desfer, però tu creus que algun dia ho arribarem a saber? O potser alguns pagaran a la premsa perquè no ens assabentem?

En fi, només volia dir-te que com tu i molts dels ciutadans de Catalunya, jo sóc una altra persona indignada amb el Fèlix Millet.