dilluns, 14 de setembre del 2009

Arenys de Munt: inflexió o anècdota?

El 41 per cent dels arenyencs amb dret a vot s’han pronunciat abassegadorament a favor de la independència de Catalunya. La participació és molt baixa i decebedora, per més que es vulgui comparar amb el 35 per cent de les eleccions al Parlament europeu. Tant se val, perquè la importància del referèndum d’Arenys de Munt no resideix en els guarismes sinó en la seva força simbòlica, que la té. Els seus organitzadors estan sincerament engrescats: la jornada va transcórrer amb normalitat democràtica –per sort, algú es va adonar de la bestiesa que anaven a fer i només van enviar una seixantena de falangistes–, la vila es va omplir de visitants que volien fer costat als arenyencs, feia molts dies que se’n parlava arreu fins al punt que la iniciativa ha acaparat l’interès de la premsa internacional i tot. I ara, la comissió organitzadora i les plataformes sobiranistes pensen en estendre l’experiència a la seixantena de municipis que volen fer un referèndum similar; encertadament, volen que tots el celebrin el mateix dia. Molt bé. Ara: a mi, tot plegat em recorda molt el moviment popular que es va generar a favor de les seleccions catalanes i que ha acabat diluint-se perquè els qui l’havien de canalitzar no ho han fet. Tots aquests moviments a favor de les seleccions i per a la independència de Catalunya mereixen un respecte absolut. Però estan abocats al fracàs i a generar frustració si els partits polítics amb representació parlamentària no es posen al capdavant i els lideren seriosament. Al Parlament ja hi ha un partit que té la independència al seu programa, però no es fa valdre, al contrari, ha donat el govern a un partit que de la independència no en vol sentir ni a parlar. Tots els països que els darrers anys s’han independitzat a Europa, la independència se l’han haguda d’agafar; hi ha hagut un moviment popular de base, és clar, però el liderat ha vingut de dalt. És el que passa a Escòcia i al Quebec, encara que no se’n surtin. Els més optimistes diuen que Arenys de Munt és el començament d’un procés inexorable que s’anirà estenent com una taca d’oli. Molts dels que ho proclamen hi poden fer molt.

9 comentaris:

Carles ha dit...

Doncs a mi sí que em preocupa la baixa assistència de votants a Arenys de Munt.
No sé si és degut a la por per possibles enfrontaments amb els falangistes o què, però m'esperava (potser desitjava) una participació molt superior.
Els no-nacionalistes/independentistes (PP, PSC, Ciutadans, UDC...) davant d'aquest fet, encara deuen riure ara i ja deuen estar pensant en fer una consulta com aquesta a Cornellà, L'Hospitalet o a Santa Coloma de Gramanet per acabar descollonant-se pel terra.

CASTE ha dit...

Doncs jo crec, em tots els respectes, que tots aquets tenen molt poca feina. Per que com be dius tu Jordi aixo no anira enlloc. Com les seleccions.

Carles ha dit...

Al lloro, Caste! que se't vislumbra "la roja" per sota de la camisa! He, he

CASTE ha dit...

Em sembla Carles, que no hi pleges res. Ni roja, ni ostias, pero aixo torno a dir es una perdua de temps.

Carles ha dit...

Caste, per què dius que és una pèrdua de temps. Al contari, jo penso que és un gran pas endavant. Tant de bò es facin consultes com aquesta a tots els pobles de Catalunya. Si no lluitem i fem soroll (sempre democràticament, això si) segur que no aconseguirem mai res.
Encara que dedueixo que a tu la indepèndencia de Catalunya t'importa ben poc.
Per cert, t'informo que la teva Espanya de bàsquet ha guanyat a Lituania amb un bon partit dels jugadors catalans. Això encara em fa més ràbia.
Una altra cosa, no series pas a la manifestació en contra de la consulta a Arenys, oi? He, he

CASTE ha dit...

Perdona Carles, pero de la espanya de basquet l' aficionat si no recordo malament eres tu NOOOOO? I et torno adir que ni democraticament, ni de cap altre manera, ens i dic "ens" deixaran ser independets per aixo et torno adir el mateix i refaren a lo de la manifestacio no em fa cap gracia.

Carles ha dit...

Sí. M'agrada el bàsquet i els equips que hi juguen bé. Espanya és un d'ells. Igual que m'agrada el Brasil de futbol. Però això no hi té res a veure. És tan sols una simple qüestió d'objectivitat esportiva.
Pel que fa referència a la broma anterior, no et piquis home, que ja sé que diumenge eres fora i no hi vas poder anar....he,he

CASTE ha dit...

Mira Carles, sense comentaris! ja no vull parla amb tu. A XUPAR-LA

Eduard Padró ha dit...

Totalment d'acord, les "revolucions", el canvis, els girs polítics... sempre han estat dirigits per una classe dirigent involucrada i sense por a cremar-se. El que passa és que amb el cotxe oficial es va a "treballar" molt bé. No hi ha res a a pelar... però serà divertit anar seguint l'evolució de l'assumpte. SALUT! I per cert, no us emmerdeu en baralles absurdes que aixó no és el forum de l'sport o el mundo deportivo!!