El Barça ja és líder

Dilluns, a les tertúlies esportives de les ràdios –almenys, a la de El món a RAC1, amb el Jordi Basté a què assisteixo regularment juntament amb l’Enric Bañeres, el Toni Brosa i el Miguel Rico– es feia conyeta del fet que els diaris i les ràdios de Madrid i del Madrid haguessin titulat la jornada del cap de setmana amb un satisfet El Reial Madrid ja és líder. Era una veritat matemàtica i hi havia ben poca cosa a dir. Tan cert, com que avui ja no ho és i que ho és el FC Barcelona, en les mateixes condicions en què ho era el Reial Madrid diumenge a la nit, gràcies a que ha fet un gol més i malgrat que la deferència de gols a favor i en contra és exactament la mateixa. La igualtat entre el FC Barcelona i el Reial Madrid, en termes estadístics, és absoluta. Fins i tot, els seus dos fitxatges estrella d’aquesta temporada, Zlatan Ibrahimovic i Cristiano Ronaldo, respectivament, s’han erigit en els primers jugadors debutants dels seus clubs que són capaços de marcar en cada una de les quatre primeres jornades. Pura anècdota tot plegat. Ara: el que ja no és superflu és la distància que aquests dos clubs han agafat en aquestes quatre jornades respecte dels rivals més propers i la facilitat i contundència amb què han resolt els seus partits. El FC Barcelona du una mitjana de tres gols i mig per partit, que és una barbaritat, i el Reial Madrid no hi arriba per unes dècimes. Objectivament, Barça i Madrid estan igualats del tot. Però, subjectivament, la balança s’inclina d’una manera clara i inequívoca a favor dels blaugranes; juguen molt més bé i se’ls veu molt més conjuntats. La qüestió és saber si n’hi haurà prou perquè, de fet, el Madrid no s’ha caracteritzat mai per jugar bé, en el sentit culer del qualificatiu. Tradicionalment, els merengues han guanyat per força o fúria, amb ajudes o sense, a empentes i rodolons si ha calgut, bàsicament han guanyat i han sabut aprofitar les espifiades blaugranes. El fet decisiu d’aquestes darreres dècades és que el Barça ha aconseguit fer-ho bé i guanyar; el repte, que no sempre ha pogut superar, és donar-hi continuïtat. Ja es veurà, però em fa l’efecte que és l’únic al·licient d’aquesta Lliga.