diumenge, 26 d’abril del 2009

Un empat ni bo ni dolent

El FC Barcelona no és invencible. Ja ho sabíem, perquè no hi ha cap equip ni cap esportista de cap disciplina que ho sigui, tot i que la trajectòria de l’equip blaugrana aquesta temporada, en certs moments, ho ha arribat a semblar. I aquesta nit, encara més. Perquè durant molta estona ha semblat que tenia el partit perdut. Ha semblat que aquesta vegada sí, que aquest cop el València seria capaç de tombar el líder i millor equip aquesta temporada en tots els campionats. Però, a cinc minuts del final, Henry, aprofitant una errada de César a la sortida d’una falta, ha fet l’empat a 2 gols que hi ha hagut al final del matx. Aquest resultat ni és bo ni és dolent. Tot dependrà del que faci avui el Reial Madrid al camp del Sevilla. I és que no pot ser d’una altra manera perquè no té res a veure anar al Santiago Bernabéu amb 7 punts d’avantatge o fer-ho amb 4 punts. És clar, el Madrid i Sevilla també podrien empatar i, llavors, tot seguiria igual amb una jornada menys. Que vol dir la Lliga més a prop.
El Barça ha empatat amb el València a 2 gols; els han fet Messi i Henry. L’equip blaugrana s’ha avançat en el marcador, amb el gol de l’argentí que culminava un teva meva amb Iniesta. Era el minut 24 i tot semblava seguir el guió de cada jornada. Però en un vist i no vist, en els minuts 44 i 46, en un córner i en una bona combinació, Miguel i Pablo han capgirat el resultat. Al final va empatar Henry i el Barça va salvar un resultat que hagués donat opció al Madrid d’obrir el campionat al Sánchez Pizjuán. Per a acabar de donar valor al punt obtingut a Mestalla cal esperar a demà. D’entrada, sumar sempre és bo, però..., pot no ser-ho.
El partit deixa clar que un bon equip, si juga amb la intensitat que ho ha fet el València, amb la complicitat del seu públic, pot posar en problemes seriosos el FC Barcelona.
Ara: el que és segur és que a partir de dimarts i fins l’altre dimecres, amb les semifinals de la Lliga de campions contra el Chelsea i amb la visita al camp del Reial Madrid dissabte, viurem una setmana apassionant!

2 comentaris:

Sergio ha dit...

Un empate que a mi me sabe a poco, aunque mejor 1 punto que ninguno...

PD: Damsam y yo hemos creado el foro de EL BANQUILLO VISITANTE. Si te apetece, entra y registrate, estamos intentando crear un foro grande y de buena gente para debatir los partidos y demas cosas. El foro es este: FORO EBV

Eduard Padró ha dit...

La veritat és que el València va jugar amb una intensitat mai vista aquesta temporada. Si hagués jugat amb la mateixa mentalitat durant la meitat dels partits no estaria a més de 15 punts del Barça. Jo sempre he pensat que si fos aficionat a un equip que juga bé dos partits a l'any em mosquejaria enlloc d'alegrar-me... De totes maneres per aconseguir derrotar al Barça ha d'haver-hi una conjunció de diversos aspectes: en primer lloc que el rival jugui amb molta intensitat, en segon lloc que Xavi estigui espès, en tercer lloc que Messi no aparegui, en quart lloc que Eto'o perdoni cara barraca, el cinquè lloc que Iniesta no tingui el dia, en sisè lloc que darrera hi hagi algunes errades, en setè lloc... Ahir va haver una mica de tot plegat però tot i així el Barça no va plegar abans d'hora i va lluitar pel punt aconseguit. El Sevilla i la seva afició li té ganes al Madrid i al Juande...aquest any els merengues no han guanyat a cap equip d'entitat i el Sevilla a casa seva ho és, veure'm que són capaços de fer. SALUT