dijous, 30 d’abril del 2009

Per un discurs serè

A vegades, en les qüestions del futbol i el FC Barcelona es fa difícil mantenir un discurs serè. Ben mirat, és complicat tenir-lo en general. Avui té més èxit l’estirabot o, si més no, seguir el corrent del vent i dir el que sembla que tothom vol sentir. De manera que en aquesta temporada d’eufòria pels descosits, no afegir-se a les veus que donen per fet el triplet et converteix o bé en un personatge sospitós de no se sap ben bé què o bé, en el millor dels casos, en un ocellot de mal averany. Ara: a mi, tant me fa. A mi em sembla que el Barça de Josep Guardiola s’ha fet mereixedor de la confiança màxima i ha fet que es puguin esperar els dos compromisos que vénen, el de dissabte contra el Reial Madrid al Santiago Bernabéu i el de dimecres a Stamford Bridge contra el Chelsea, amb un optimisme cert. Però, això no treu que no se’n pugui ponderar la dificultat. En els dos casos, hi ha dos resultats –l’empat i la victòria– que afavoreixen els blaugrana. I, en el cas del Madrid, encara que hi perdés, l’equip blaugrana seguiria sent líder i amb totes les opcions de fer-se amb el títol. Tanmateix, ja se sap que el factor anímic té un pes determinant en el futbol i l’esport i les quatre jornades darreres de la Lliga espanyola tindrien una tensió emocional decisiva, amb reaccions imprevisibles. I s’ha de comptar amb el calendari, que penalitza de manera paradoxal l’equip que és viu en totes les competicions; és com una mena de handicap que iguala les forces. Amb tot, no són aquestes les raons principals per les quals opto per mantenir un discurs asserenat. El caràcter també hi fa, és clar. Però el motiu fonamental és perquè crec que la versió eufòrica, que dóna per fet que el Barça guanyarà al Bernabéu i a Stamford Bridge i que el triplet està fet, porta enganxada un doble risc: el primer, crear una frustració innecessària i injusta si hi ha una entrebancada; i, el segon, menystenir el mèrit del que l’equip ha fet fins avui i la dificultat del que li queda per fer. No tinc cap dubte que els més eufòrics avui seran demà, si fos el cas d’una desfeta, els més frustrats.