dimarts, 28 d’abril del 2009

Jugar-se la temporada fora

El Chelsea ha vingut amb la lliçó ben apresa. El seu entrenador, l’holandès Guus Hiddink, és un gat vell. Ha vingut a fer un futbol garrepa i se n’ha sortit. S’emporta un 0 a 0. El plantejament dels anglesos ha quedat clar des del primer minut. Aquest és un partit de 180 minuts i ells tenen la sort de jugar la segona part a casa seva. De manera que, tots a darrera, marcatges individuals sobre Xavi i Iniesta, per curtcircuitar la creació de joc blaugrana, i pilotes llargues buscant Drogba o Malouda, per a evitar la pressió al seu camp i per a veure si sonava la flauta. I va estar ben a punt de fer-ho, cap a les acaballes de la primera part. Els qui critiquen i no paren Valdés, hauran de reconèixer que si l’equip va anar-se’n al vestidor amb 0 a 0 va ser gràcies al porter català, que va aturar per dues vegades una doble rematada, molt franca, de Drogba. El FC Barcelona, ves quin remei, s’hi va haver d’adaptar. Quan un equip no vol jugar, es fa difícil fer-ho. I, tot i així, sense ser un Barça tan brillant a com ens havíem acostumat, ha mantingut durant tota la primera part les seves constants vitals de pressió i recuperació ràpida de la pilota, joc al primer toc, etc. Si de cas, el que més s’ha trobat a faltar, és la superioritat física amb què aclapara els rivals. Però, els anglesos, com ja sabíem, són molt forts físicament. La segona, ja ha estat una història diferent, més esbojarrada. Primer, Ballack ha estat a punt de marcar de cap i, immediatament, Márquez al minut 50, s’ha lesionat tot sol. Al Barça li ha costat refer-se. Ha necessitat més de 10 minuts. Però ho ha fet i ha tornat a acular el Chelsea que, tot i així, no s’ha immutat per a res i ha seguit fent el que havia vingut a fer. L’ha tinguda Eto’o, però Cech ha salvat el gol com abans havia fet Valdés, Bojan, al darrer minut, de cap, i Hleb, en el descompte. El 0 a 0 no és un resultat dolent, però tampoc és bo. Ara el Barça s’haurà de jugar la temporada als camps del Madrid dissabte i del Chelsea dimecres, amb Márquez perdut per a tota el que resta de temporada, i sense Puyol a Londres, sancionat.

3 comentaris:

Girifràs ha dit...

No sé si estic més emprenyat amb el pobre i perillós resultat, amb l'arbitratge per no assenyalar un clar penal a Henry o perdonar la segona groga al Ballack, o per que s'ha lesionat el Marquez i, a més, el Puyol no podrà jugar per amonestació a Stamford Bridge.
El que és segur, és que a casa meva no es tornarà a escoltar mai més un partit de futbol retransmès per Antena3. Déu meu, quina vergonya!, indigne d'una semifinal de champions. I encara ens retreuen que no volem ser ni ens sentim espanyols. Doncs, què s'esperen?. Quin fàstic!

Girifràs ha dit...

Ostres, Jordi!
T'estic escoltant al programa del Bernat Soler a Catalunya Ràdio. Quina veu! Cuida't aquest costipat!

Unknown ha dit...

Girifràs, al minut cinc de partit quan el comentarista va dir que aquest no era l'Henry de la temporada passada i bla, bla, bla.. vaig apagar la TDT, vaig mirar el partit en analògic i vaig escoltar l'equip de Catalunya Ràdio. A partir d'aquell moment, crec que vaig evitar que se'm formés una pedra al ronyó... Aquest gent d'A3 i la Sexta són infumables.