dimecres, 22 d’abril del 2009

Superioritat incontestable

La victòria del Reial Madrid, al temps de descompte, davant del Getafe al Santiago Bernabéu, salvant un partit que va tenir perdut en moltes fases, va provocar reaccions oposades entre els aficionats madridistes i barcelonistes. Els mitjans de Madrid i del Madrid van rebre el gol d’Higuaín com el gol que els donaria la Lliga. I, entre els barcelonistes –no se sap quants, però no crec que fossin molts tampoc, malgrat que es van fer notar–, va haver-hi una sensació d’impotència i temor. Hi ha un punt de lògica en aquest tipus de reacció. Quan es produeix en calent, de manera immediata. És clar. Ara: observat sense l’emoció de l’instant, era evident que no havia succeït res de substancial. Que el Madrid guanyés el Getafe a casa ja s’hi podia comptar; la derrota hagués aturat la persecució agònica i infructuosa que duen des de fa setmanes, és cert. Però, tant se val. Perquè la millor reacció la va oferir l’equip contra el Sevilla al Camp Nou, a qui en el minut 60 de la segona part ja li havia fet 4 gols (Iniesta, Eto’o, Xavi i Henry), els dos primers en gairebé només un quart d’hora de partit. La superioritat del FC Barcelona davant del tercer classificat de la Lliga va ser espectacular. I goso dir que inaudita. Perquè no és una superioritat conjuntural, derivada d’una circumstància ocasional del partit mateix, sinó que és estructural. El Barça va ser molt superior al Sevilla en totes les facetes del joc i ho va ser de manera incontestable, flagrant. Amb tot, en l’aspecte en què es va fer més evident va ser en el mental. Perquè el Sevilla va ser un equip que ben aviat es va donar per vençut; de seguida es va veure impotent, fos per aturar el joc aclaparador dels blaugranes, fos per seguir el ritme d’un futbol a què no va semblar que estiguessin acostumats. Fa tot l’efecte, no només per aquest partit, que el Barça juga un futbol més evolucionat que no pas el que practiquen els seus rivals. La victòria, més enllà de la manera com la va aconseguir, acosta molt el títol de Lliga. A partir d’ara pot quedar decidit en qualsevol jornada.

2 comentaris:

apgpenyes ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Un Crit Valent! ha dit...

Espero que hagis passat un gran Sant Jordi.
Felicitats
Quim