divendres, 17 d’abril del 2009

El poble, l’abocador i la discòrdia (II)

L’abocador que hi ha entre Sant Martí Sesgueioles i la Guàrdia Pilosa és un motiu objectiu per a provocar la discòrdia entre els dos pobles i àdhuc entre els veïns d’un sol poble mateix. Ara: no deixa de ser una excusa com una altra. Avui és l’abocador com ahir fou no se sap ben bé què i demà ho serà una qualsevol altra collonada. De fet, quan vaig arribar aviat farà nou anys per a instal·lar-me en aquest poble perdut enmig d’enlloc, a Sant Martí feia poc que hi havia hagut unes eleccions municipals que havien estat una batalla campal fenomenal. En totes les eleccions que hi ha hagut des de llavors ha passat tres quarts del mateix. I cada dos per tres se sent dir que tal persona li ha fet una mala passada a una tal altra. El poble està tan fragmentat, tan mig partit, que qualsevol gest, anar a una botiga i no a una altra, per exemple, et situa automàticament en un bàndol o en un altre. A mi sempre m’ha semblat un comportament absurd i estúpid, però les coses van així i no d’una altra manera. No és una situació exclusiva de Sant Martí Sesgueioles. Calaf és una mica més gran, però, fins on jo sé, els problemes, les discòrdies entre els seus veïns acaben sorgint indefectiblement. Siguin els de la Penya Barcelonista –de la qual en sóc membre–, siguin els del Casal, o bé siguin els que hi ha ara a l’Ajuntament o els que hi eren abans, la qüestió és fer-se la guitza i malparlar o criticar el que fan o deixen de fer els uns i els altres. A la Guàrdia Pilosa això encara no ha passat, però qui sap si només és una qüestió de temps. Fins ara érem pocs i amb els papers ben repartits. Avui ja som uns quants més i potser ens acabarem fent nosa. L’únic avantatge que tenim és que, tret de tres famílies que hi som tot l’any, la resta només hi ve de vacances i ja se sap que per vacances les persones tendim a no estar per a molts romanços, encara que faci molta calor. La gent de ciutat es pot pensar que això només passa als pobles. Però s’equivoquen. Em sembla que és un problema inherent a la condició humana.

2 comentaris:

Carles Frauca i Calderer ha dit...

Són comentaris encertats. Als pobles, si vols estar tranquil, no has de vincular-te a cap associació, no has de malgastar el teu temps lliure ni matar-hi un munt d'hores en intentar fer coses pel poble. Facis el que facis, la gent sempre et criticarà. Existeix la teoria que sempre és millor el que fan als pobles veïns, teoria que s'enfonsa quan parles amb els propis ciutadans d'aquests pobles veïns.
Un cas clar de tot això, és Calaf i concretament la Penya Barcelonista de Calaf i comarca, entitat que tinc l'honor de presidir. No entraré en detalls, però si vull dir que la nostra junta va revifar una penya que portava més de 10 anys completament inactiva, aturada, morta, sense socis.
Durant aquests tres anys hem aconseguit ser una de les entitats amb més socis de la comarca sobrepassant els 200 associats, hem tirat endavant un munt de projectes solidaris, tertúlies i presentacions de llibres (amb la teva inestimable col.laboració), campionats de futbol 3x3, diades del soci, 25è aniversari, mercat blaugrana.....i segurament encara hi ha gent que es queixa.
És la famosa teoria de que si no ets amb mi, ets contra mi. I això no només passa als pobles.
Però ens agrada el que fem, hem après a ser criticats amb o sense raó, ja no hi fem cap cas.
Seguirem treballant per Calaf, la penya i el Barça. Tant com calgui.
Salut.
Carles Frauca i Calderer
President de la PB Calaf i comarca

jaume el noi ha dit...

Deia un Mestre japonès del segle XX: "Allò que és nou sempre serà censurat per allò que es vell. Però si allò que és nou te prou vigor per resistir-ho, creixerà i finalment serà acceptat".
Estic d'acord amb tu, Jordi, això és inherent a la condició humana, i els humans hem arribat on som gràcies als avantpassats que van saber sobreviure a la crítica i a la maledicència dels seus contemporanis.