dimecres, 8 d’abril del 2009

Un Barça aclaparador

El Bayern de Munic havia apel·lat a l’orgull i a la seva història i al prestigi que li atorguen les quatre Copes d’Europa que guarda a les seves vitrines. També s’havia dit, perquè el cap de setmana havia perdut per 5 a 1 a la Lliga alemanya, contra el Wolfsburg, que un equip gran –i que el Bayern ho és, és indiscutible– no rep mai dues golejades consecutives. Doncs bé, ahir al Camp Nou no hi va haver ni orgull, ni estadística que valgués perquè el FC Barcelona va imposar la seva teòrica i aclaparadora superioritat i li va clavar un correctiu molt sever, en el marcador (4 a 0, dos de Messi, Eto’o i Henry) però també i sobretot en imatge i en futbol. De fet, amb només 45 minuts el Barça en va tenir prou per a deixar encarrilada l’eliminatòria de quarts de final de la Lliga de Campions fent els 4 gols. Fer pronòstics les hores abans d’un partit té aquest risc, de fer llarg o de quedar-se curt, perquè encertar-la sempre és endevinar-la.
Hi ha un altre tòpic, cada vegada menys utilitzat, certament, que diu que els equips alemanys són físicament molt forts i que són capaços de mantenir durant els 90 minuts un mateix ritme. Doncs res, en aquest partit d’anada aquesta sentència també ha estat desmentida perquè la superioritat física dels blaugranes ha estat evidentíssima. I perquè no només ha estat una sensació derivada de la velocitat de la pilota o d’una més bona col·locació al camp, fruit de l’ocupació intel·ligent dels espais, sinó que ha estat una superioritat flagrant, en tot moment i en tots els ordres del joc, quan l’equip tenia la pilota o quan la perdia i l’havia de recuperar o, en algun cas extrem i esporàdic, per a evitar una rematada dins de l’àrea.
La primera part, amb els quatre gols i amb ocasions cada dos per tres, va ser sublim. La segona part, també encara que en un altre sentit: en el de control del joc, per a tancar el partit, una necessitat que en alguna altra ocasió –eliminatòria contra l’Olimpic lionès, per exemple– s’havia trobat a faltar. Que avui i demà hi hagi eufòria és lògic i inevitable. I no passa res.

6 comentaris:

Damsam ha dit...

Enorme el partido del Barça. me ha gustado especialmente Piqué, que me parece que va para crack. Sus cambios de orientación, brutales.

Força BArça!!!

Anònim ha dit...

Aquest Barça és bestial i fent una mirada ràpida als diaris .com d´ europa i el món ( menys el New york Times ) ens omplen de flors i violes , però jo faré com el Pep , que l´ eufòria no ens aclapari : BARÇA , BARÇA , BARÇA , BARÇA , BARÇA , BARÇA , BARÇA , BARÇA , !!!!!!!!!!!!!!!!!! , només tenim una petita errada , Valdés torna d´ on has vingut , a l´ Hospitalet hi ha molt lloc per a passejar ...

Anònim ha dit...

i BARÇA I BARÇA I BARÇA BARÇA BARÇA , sencillamente dos palabras : IM PRESIONANTE !!!!!!!

Miquel ha dit...

Quina manera de gaudir amb el futbol. Intentant ser objectiu, jo mai he vist res semblant.

Barri ha dit...

Totalment d'acord jordi amb el teu escrit,tot i que aixo que comentes dels equips alemanys que poden aguantar 90 minuts al mateix ritme aquest bayern d'alemany poc,a la defensa argentins,brasilers,al mig un holandés un altre brasiler,i a devant un italià que per mi no val rés i un francés que s'ha de fitxar amb els ulls tancats,tot i aixo jugan aixi som imparables,visca el barça.

Eduard Padró ha dit...

Estic d'acord amb el Jordi, el físic avui en dia és definitiu. La veritat és que la preparació de la temporada en aquest sentit està essent molt efectiva, programant una devallada física en el moment que l'equip s'ho podia permetre (ara farà un mes). En el futbol professional ja res es deixa a l'atzar i conéixer el físic dels jugadors i aprofitar al maxim les seves corves de rendiment és basic. Aquest equip era molt bo l'any passat i l'anterior, les peces que s'han fitxat poc a poc encaixen i s'adapten, encara que alguna es resisteixi. Només calia TREBALLAR i motivació, en aquest sentit en Tito i sobretot en Pep, han demostrat ser uns experts. La meva més gran enhorabona. Potser no s'caba guanyant res però la imatge és brillant i la majoria de grans jugadors europeus miren al mòbil esperant una trucadeta d'algú del Barça...SALUT