La lleugeresa de la victòria

Quan era petit, els dissabtes a la tarda havent dinat miràvem la pel·lícula de bons i dolents que feien a un dels dos únics canals de televisió que hi havia. Normalment, o bé era un western o bé n’era una de bèl·lica. A mi m’agradaven més les de l’oeste. Quan acabava, si encara era massa d’hora per anar a jugar al carrer amb els amics, escampava els meus personatges del Fort Apatxe pel terra del menjador i continuava la pel·lícula allà on havia acabat.
Aviat vaig entendre que la frontera que aquelles pel·lícules traçaven entre bons i dolents no era exacta. Que en el meu món aquella separació era menys clara i aquells conceptes de bo o dolent eren molt més complexos que el que ens volien fer entendre. En aquella època, va caure a les meves mans el llibre Enterrad mi corazón en Wounded Knee, de Dee Brown, que em va ajudar a comprendre com i damunt de qui s’havia fet la colonització de les Amèriques. Llavors, la frontera va bascular cap a una divisió entre vencedors i vençuts.
Guanyar o perdre ja no era una qüestió moral. O sí, perquè a la vida real no sempre guanyen els bons. De fet, guanyen poques vegades. Les injustícies s’imposen massa sovint i la gent sense escrúpols acostuma a passar per davant dels qui caminen mirant on i a qui trepitgen.
Dels westerns, el personatge que més em fascinava era el del cowboy que arriba a una ciutat sense llei fugint d’un passat tèrbol, hi retorna l’ordre, captiva la protagonista i, pujant un altre cop al seu cavall, com si no hagués succeït res d’extraordinari, deixa enrere la feina de xèrif que li ofereixen i l’amor de la noia.
És un arquetip que el cinema ha explotat més enllà del western i que sempre m’ha fascinat. Perquè aquest personatge entén que la frontera entre l’èxit i el fracàs també és molt difícil de delimitar i que la victòria i la derrota són sobretot estats d’ànim, relatius i efímers. És potser aquesta la raó per la qual tria transitar per la vida ben lleuger d’equipatge. O potser només ho fa perquè sap que la càrrega més feixuga és sempre la de la consciència.