La cultura de la impunitat

El jugador brasiler Robinho es va declarar en rebel·lia perquè voli anar-se’n del Reial Madrid. El Chelsea i el Manchester City li oferien més diners i, a més a més, és cert que els directius madrilenys no s’han portat bé amb el brasiler, doncs l’han volgut usar de moneda de canvi d’un altre traspàs. Al final, Robinho se n’ha sortit i se’n va al City. La seva actitud no m’ha semblat correcte. Tanmateix, entenc que és conseqüència de la cultura de la impunitat que impera a pràcticament tots els estaments del futbol. Per sort, aquest cop ningú ha parlat d’esclavatge, encara que el president del Madrid sí que ha dit que l’han deixat anar per una qüestió humanitària.
Bona part dels directius, dels tècnics, dels jugadors i de les persones d’alguns col·lectius dels que remenen els diners del futbol han arribat a un punt d’inconsciència tan elevat que es veuen amb impunitat per fer el que creuen més oportú en cada moment. Els jugadors, els tècnics, els socis i aficionats, els clubs, els directius, els periodistes o qualsevol altre actor que tingui paper en la representació són mers peons que es poden moure en un joc sense reglament. L’objectiu d’aquest joc individual és satisfer la vanitat i l’interès personal. Els directius del Madrid han mirat d’utilitzar Robinho per aconseguir el fitxatge d’un altre jugador que creuen que els farà millor servei i Robinho se n’ha volgut anar a un club que ara li plau més. Els contractes, les paraules donades, les firmes estampades, les il·lusions generades... tot deixa de tenir valor davant d’un interès que ara es vol superior.
Els principals responsables d’aquesta pèrdua de la noció de la realitat, del que és possible i del que no ho és, o del que no ho hauria de ser, són ells, però la perversitat del sistema porta cap a aquest comportament a les persones més vulnerables, per immaduresa en el millor dels casos, o per falta d’escrúpols en el pitjor. I d’aquesta perversió en som responsables pràcticament tothom, perquè els riem constantment capteniments que no tenen ni fan cap mena de gràcia.