D'informacions i desmentiments

Dijous, el Periódico publicava que el president de la Generalitat s’havia reunit en secret el dia 4 de setembre a Madrid amb el president del govern espanyol. A la reunió, els dos presidents haurien pactat refredar el debat sobre el finançament. La Generalitat va desmentir rotundament tant la reunió com el contingut. Però l’endemà, el Periódico insistia en la informació i, a més a més, rebel·lava una segona reunió, el dia 12 al Palau de la Moncloa, entre el president del govern i, almenys, la vicepresidenta del govern espanyol. La Generalitat també es va afanyar a negar-la.
És evident que o bé el Periódico ha donat unes informacions falses o bé la Generalitat menteix. Tinc molt clar a qui em crec. I no estic d’acord amb els qui han dit que hi ha qüestions més importants que no pas dilucidar si les reunions es van fer o no. No obstant, vull encaminar la meva reflexió cap a uns altres viaranys. Perquè el que aquest cas posa en relleu és la indecència amb què els uns i els altres podem arribar a actuar, sense que a mai ningú li caigui la cara de vergonya ni mai ningú pagui les conseqüències pel seu atreviment.
El valor més preuat que tenim els periodistes és el nom amb què firmem, la nostra credibilitat. Per als polítics i d’altres dirigents amb transcendència pública també hauria de ser un valor a protegir, tot i que no té la mateixa transcendència. Els polítics són el que fan i no tant el que diuen; els periodistes, en canvi, som el que diem i prou.
Fa uns quants anys, sent subdirector de l’AVUI, vaig patir un episodi semblant amb un directiu del FC Barcelona que va negar a través d’un altre mitjà una informació firmada amb el meu nom. Dimarts, aquest exdirectiu em va veure i em va cridar, i em va dir que aquella informació que havia publicat feia anys era del tot certa però que, donades les seves circumstàncies, l’havia hagut de desmentir. No em calia cap reconeixement perquè jo ja sabia que havia dit la veritat. Però li ho vaig agrair sincerament. El gest l’honora. Tanmateix, no vaig poder evitar de sentir un pessic d’amargor.