TVC: no tot per l'audiència

Televisió de Catalunya fa avui 25 anys. La commemoració de l’aniversari ha provocat un debat sobre el seu futur. Aficionats com som a pensar-nos i repensar-nos contínuament, era un exercici ineludible. La reflexió s’ha fet en un context gens idoni, doncs ha coincidit amb l’anunci d’una altra davallada de les audiències al darrer mes. Moltes de les anàlisis han anat de la crítica al pessimisme.
Fa 25 anys, TV3 va començar a créixer a partir del no res. Llavors, cada decisió era un doble mortal sense xarxa. TV3 la van anar aixecant una barreja de professionals experimentats i joves periodistes carregats d’il·lusió. Començar de zero permetia adoptar les tecnologies més avançades del moment i crear una estructura més lleugera que no pas les de les televisions públiques més antigues. TV3 va saber aprofitar aquest avantatge.
En aquelles condicions, a TV3 no li va costar gens agafar el lideratge a Catalunya i prestigi de televisió ben feta. El moment sociopolític del país li era molt propici. Eren temps de militància i reivindicació. Mirar TV3 i escoltar Catalunya Ràdio eren símbols d’identitat. El prestigi que agafava atreia professionals com en Joaquim Maria Puyal, d'una carrera sòlida.
Avui, el context és del tot diferent. El marc televisiu no té res a veure amb el de començaments dels 80. La realitat política i sociolingüística també se li ha trasbalsat. I no només pel pes de la immigració. Avui, per a les noves generacions de catalans, la llengua ha deixat de ser una qüestió de militància i reivindicació.
TVC ha estat una bona eina per al país. Ara afronta un moment complicat, certament. Però aquest és un repte que tenen tots els mitjans de comunicació. Les noves tecnologies, les noves maneres d’accedir a la informació, les noves plataformes de comunicació... el marc canvia constantment i els posa en escac.
Ens equivocarem molt si només exigim audiència a TVC. Li hem de demanar que serveixi al país. Que transmeti els valors que ens són més cars. És l’eina més potent de què disposem per a integrar els nouvinguts i cohesionar-nos com a poble.