dilluns, 8 de setembre del 2008

Només som el que demostrem ser

Quan es va conèixer el sorteig del calendari de la Lliga espanyola, la reacció va ser força unànime en el sentit de valorar que el FC Barcelona havia tingut sort amb el començament. També s’ha considerat que el sorteig de la Lliga de Campions ha estat benèvol amb el club blaugrana i que els tres rivals que té al seu grup (l’Sporting de Lisboa, el Basilea i el Xakhtar Donetsk) no li han d’impedir acabar en primer lloc.
La lectura optimista no va durar ni una jornada, doncs el Barça va perdre per 1 a 0 al camp del Numància, equip acabat de pujar a la Primera divisió. Ara els blaugrana rebran el Racing de Santander, aniran al camp de l’Sporting de Gijón, un altre dels equips acabats de pujar de la Segona divisió, i rebran el Betis abans d’afrontar el primer desplaçament compromès, al Lluís Companys contra l’Espanyol. Efectivament, en les quatre primeres jornades el FC Barcelona visitava dos nouvinguts a la categoria i rebia dos equips tradicionalment assequibles.
Tanmateix, tot ha estat començar i ensopegar. Deu ser qüestió de caràcter perquè no hi ha manera d’escarmentar. I ara vindrà amb molt més temps per haver preparat el partit que no pas els blaugrana el Racing de Santander, un conjunt que la temporada anterior va completar una campanya excel·lent. Probablement, quan es van fer les lectures tan optimistes a peu de sorteig, ningú va donar importància al fet que el Barça haurà tingut 4 dies mal comptats per a preparar amb tota la plantilla el partit contra els cantàbrics, mentre que ells n’hauran tingut quinze. I més o menys passarà el mateix amb l’Sporting de Lisboa. Així les coses, el caprici del calendari haurà igualat una mica més les forces.
Sigui per prepotència, o bé sigui per ignorància, tant li fa, el cert és que passen les temporades i seguim ensopegant sempre amb la mateixa pedra. Seguim sense entendre que en l’esport d’elit, i en el futbol encara més, les diferències no són proporcionals als sous que es cobren. I, el més important, per a l’esport i la vida, que no som res més que el que demostrem ser a cada moment.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

FELICITATS PEL TRAM FINAL DE LA PUBLICACIÓ!!! tens tota la raó!!! Ànims campió!!!

kantinu ha dit...

i la humilitat està infravalorada a l'entorn i entranyes del nostre club, afegiria.

pier ha dit...

estic prou d´acord amn el Sr Badia, pero m´extranya la manera d´escriure, ells, els hi pasa, tenen, etc... perque no: nosaltres, ens pasa, tenim, etc...o es que el Sr Badia no sent el club com si fos d´ell?.Efectivament l´ultima frase es molt adient, pero la esta aplicant, el Sr Badia, a ell mateix? especialment quan ell era el cap de comunicacio del club.

Jordi Badia ha dit...

@pier
em sembla que no has llegit bé el post.
em refereixo a ells quan parlo de l'equip i/o de qui va valorar el calendari; jo no ho vaig fer enlloc, és el primer cop que en parlo.
i uso la primera persona del plural quan dic que seguim sense comprendre que només som el que demostrem fer.
en aquest sentit, sóc poc original perquè si mai has seguit les publicacions del club és una idea que s'han repetit des dels seus editorials.

General Fórceps ha dit...

"si mai has seguit les publicacions del club és una idea que s'han repetit des dels seus editorials"

Jo sí he seguit les publicacions del club, la revisteta, BarçaTV i tal, i la veritat es que Déu n´hi do, fillet, Déu, n'hi do.