Emprenyats? Perplexos? Adormits estem!

Fins fa poc, el qualificatiu que havia fet fortuna per explicar l’estat d’ànim dels catalans era el d’emprenyat. Ho estaven els usuaris de la Renfe, els conductors amb les cues, peatges i limitacions de velocitat, els militants amb els seus partits, els culers amb el seu equip... una suma d’emprenyades que ens duia a la síntesi del català emprenyat. Tanmateix, gràcies a l’Associació Catalana de Sociologia, una filial del IEC, ara sabem que l’estat d’ànim que més ens escau no és el d’anar per la vida emprenyats per tot i amb tothom, sinó el de la perplexitat. Estem perplexos davant de la realitat social, política i econòmica que ens envolta; de cop i volta ens hem adonat que ja no som el motor d’Espanya i l’allau d’immigrants ens ha acabat de destarotar. I ara ens hem confós i no sabem cap a on hem de tirar. Com que aquest estudi el van fer l’any 2007, el dubte que es genera és saber si l’emprenyada és posterior o anterior a la perplexitat. Resoldre’l ens seria de gran ajuda.
Perplexos o emprenyats, el que és segur és que Catalunya ha entrat des de fa massa anys en una inèrcia que la va adormint a poc a poc. Fa entre cinc i sis anys, diversos processos electorals van fer l’efecte que el país es desvetllava amb una nova generació que ja no era hereva de la prudència de la Transició. La va encetar Jordi Porta a l’Òmnium Cultural i la va culminar Joan Laporta al FC Barcelona; entremig, l’esclat d’Esquerra Republicana que havia de regenerar la política catalana i donar una empenta al país (i ha anat de poc que no l’estimba). Llavors tot estava per fer, com sempre, i tot semblava possible. Avui, tot continua encara per fer, però no sabem ni com fer-ho ni amb qui.
A Catalunya la maleeix l’esperit de funcionari que l’ha anat emmetzinant a mesura que anava creixent l’administració pública. La seva presència resulta aclaparadora i paralitzant. Els catalans hem acabat per preferir la seguretat –falsa, per ineficaç– que ens dóna l’administració al risc de l’empresa individual. Però és de l’esforç d'on pouarem l’autoestima.