dilluns, 15 de setembre del 2008

Cal anar per feina

Comparant els partits de Lliga jugats fins ara, contra el Numància i contra el Racing de Santander, es pot concloure que hi ha hagut una línia ascendent en el joc. Els resultats, derrota per 1 a 0 i empat a 1 gols, són una decepció i un desastre absoluts, perquè el marge d’error s’ha reduït tot just començar i davant de rivals no previstos. El més destacable del partit de dissabte és la rectificació dels errors comesos a Los Pajaritos. Bàsicament, no obrir prou el camp i no està cadascú al seu lloc; un campi qui pugui, vaja. Contra el Racing, en canvi, l’equip va atacar pels extrems i la recuperació ràpida de la pilota, sovint a camp contrari, donava a entendre que els jugadors estaven més ben situats. A més a més, amb els canvis introduïts a l’alineació, Josep Guardiola deixava clar que l’equip està per damunt de les individualitats.
Molt bé, doncs, hem millorat però encara no prou. Es pot apel·lar a la bona actuació del porter, i és veritat que va tenir almenys tres aturades de mèrit (cop de cap de Keita a la primera part i rematades de molt a prop d’Eto’o i Pedro a la segona); o es pot argumentar que amb una mica de sort alguna d’aquestes ocasions haguessin obert la llauna càntabre, i és un argument incontestable. No obstant, tinc la sensació que aquest equip pateix del mateix mal de sempre, és a dir, que no va prou per feina i és massa previsible: O bé perquè el caràcter de l’equip el continuen donant jugadors com el Puyol, el Xavi o l’Iniesta, grans jugadors i molt nobles i disciplinats, o bé perquè el fet de prioritzar la possessió de la pilota converteix els blaugranes en espectadors més que no pas en actors.
I no es tracta de tenir jugadors amb més mala llet, com a vegades es diu, o més competitius, perquè tots ho són. El que costa d’explicar és que tenint entre el 70 i el 80% de la possessió de la pilota, i la major part a camp contrari, només es creïn 8 ocasions de gol. Potser cal que algú es rebel·li contra el sistema i tiri pel dret i generi una mica d’alegre caos. Que ja ens van dir que tenir un propòsit no és fer feina.