dissabte, 13 de setembre del 2008

I nosaltres, a rebre

Trobo que els catalans fem massa cas a la política del País Basc. No vull dir que el que hi succeeix no sigui important des de la nostra perspectiva. El que trobo exagerat és el sentiment de comprensió i de solidaritat amb què ens mirem l’anomenat problema basc i que, ben mirat, no sé exactament per a qui és el problema. Si ho comparem amb Galícia, per exemple, la desproporció amb què observem una i altra realitats és excessiva. És cert que el pes d’un i altre nacionalisme i la seva capacitat d’influir o de trasbalsar la política espanyola són com la nit i el dia, però trobo que la simpatia amb què ens mirem un i altre procés és injustificat i passa de mida.
No disposo de dades per afirmar-ho amb rotunditat, però la sensació que tinc és que els catalans estem sempre llestos per a fer d’advocats defensors dels bascos en el seu conflicte amb el govern de l’Estat i que, en canvi, els bascos només ho fan si també hi poden sortir guanyant i, pitjor encara, no dubten a usar tàcticament les nostres disputes amb Madrid ni de canviar de bàndol si els suposa una millora per al seu autogovern.
I, malgrat tot, continuem mirant amb admiració i simpatia el poble basc. Euskadi, mirall polític i destí turístic. És fascinant com ens enreden.
Un exemple paradigmàtic ens l’ofereix aquestes hores les reaccions a la sentència del Tribunal Constitucional prohibint la llei de consultes del Parlament basc i, en conseqüència, la votació popular que havia convocat pel dia 25 d’octubre. El lehendakari, Juan José Ibarretxe, ha dit que el seu govern “l’acata, però no s’hi resigna” i que hi presentarà recurs al Tribunal dels Drets Humans d’Estrasburg. I ha parlat “d’atropellament democràtic”.
Els polítics catalans s’han afanyat a fer costat al lehendakari. I és correcte que ho facin. Som a la mateixa trinxera en aquest afer. Però faríem bé de mirar-nos-ho amb un pèl més d’egoisme per una vegada. Perquè aquesta sentència pot crear jurisprudència de cara a l’Estatut que tenim empantanegat al Constitucional i la llei catalana de consultes.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Totalment d'acord, Jordi. http://pipomoncat.wordpress.com/2008/09/04/as-sota-la-maniga/