L’Estanislau Verdet treu demà un nou disc: L’all ho és tot pels anglesos. És el seu segon treball. Darrera de l’Estanislau Verdet hi ha el Pau Vallvé. Pot ser que els habituals d’aquest bloc o algun passavolant que s’hagi entretingut a mirar-ne tots els racons hagi observat que el Pau Vallvé és el responsable del disseny d’aquesta pàgina. Ens coneixem des de fa anys. La seva família va ser dels primers a desvetllar la Guàrdia Pilosa, el poble on visc. Som veïns a temps parcial, quan ell s’hi deixa caure. No sóc crític de música i, en conseqüència, no faré cap comentari sobre aquest segon disc. Ja hi ha qui ho ha fet i ho seguirà fent. Jo només podria dir si m’agrada o no. I aquesta seria una opinió sense cap mena de valor.
De tota manera, aquest nou treball em dóna peu a parlar d'un fenomen que amb en Pau hem comentat algun cop. És aquesta revifada que hi ha de la música en català. Sembla com si la nova generació de músics hagués fet les paus amb el país després d’uns anys de negar-se a simbolitzar res que anés més enllà del fet musical i a renegar, en alguns casos, la llengua.
L’esclat del rock en català als anys 80, amb grups com Sau, Els Pets, Sopa de Cabra..., va tenir una lectura nacionalista i reivindicativa. A alguns els va anar bé i hi van jugar, d’altres van deixar fer o hi van ser indiferents. Avui, l’èxit dels Antònia Font, Gossos, Whiskyn’s... es deu a la seva qualitat i la seva capacitat de connectar amb els seus fans.
És clar que hi ha una manera de veure-ho menys política: els intents d’obrir-se als mercats més grans del castellà i l’anglès no haurien funcionat i ara tornen al català que és el que en definitiva els compra els discs.
Tant se val. La lliçó que n’hem d’extreure és que no cal passar pel sedàs nacionalista tots els fenòmens que succeeixen al país. Si volem ser un país normal hem d’entomar amb normalitat el que ens passa. I sí, aniria bé una mica més de patriotisme, que vol dir mirar què diu aquesta gent que ens parla en català i exigir-los que ho facin molt bé. Ens hi juguem la supervivència.
diumenge, 21 de setembre del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
L'Estanislau és un crack, el vau veure l'altre dia amb en Cuní? Vaya tela, és l'amo.
Publica un comentari a l'entrada