Sis gols, sis reflexions

La victòria del FC Barcelona davant l’Sporting de Gijón al Molinón, el resultat d’1 a 6 més que res, pot donar peu a fer dos tipus de lectures ben diferents: o bé ens deixem portar per l’eufòria i ens passem de llarg en l’elogi, o bé en rebaixem el mèrit i ens quedem curts en la valoració. Sembla que trobar el punt mig sigui dificilíssim. Sis reflexions per a mirar d’encertar-lo:
Primera. Va ser un partit entretingut, jugat amb intensitat durant els 90 minuts, sense pauses. S’ha d’agrair als asturians que plategessin un partit obert. Si el primer objectiu és passar-ho bé, ahir ho vam aconseguir.
Segona. Els blaugranes segueixen en línia ascendent. Derrota, empat i victòria però, sobretot, millora en el joc. I, al Molinón, també en actitud; en cap moment es van deixar anar, ni quan els marcador els era favorable i l’Sporting jugava amb 10. 13 córners a la primera part i 3 gols els darrers 20 minuts, en són la prova.
Tercera. Una pega. Alguna hi havia d’haver. Que el contrari no necessiti fer ni moltes ocasions ni tenir molt d’encert per a marcar un gol. El Barça l’hauria de posar més car.
Quarta. La diferència de qualitat no ha de desmerèixer el resultat. Fer sis gols a camp contrari no és fàcil. A Sòria no en va fer cap i en va encaixar un, i el Numància també venia de la Segona divisió.
Cinquena. No cal mirar de treure conclusions absolutes després de cada partit. A banda de ser esgotador, no té cap sentit. És un error, també absolut. Dimecres, contra el Betis, l’equip valdrà el que demostri. El partit del Molinón dóna confiança, però no significa res de cara el resultat al Camp Nou.
I sisena. Després del debat sobre si Bojan havia de ser titular o no contra l’Sporting, molt probablement ara ens embolicarem amb un debat sobre si ha de jugar Iniesta o Henry. És una constant en el barcelonisme que fa molta mandra. La temporada és molt llarga i Guardiola els necessitarà a tots. Mantenir tots els jugadors en forma i motivats és una feinada, un mal que no vol de segons quins sorolls.