Ahir van ser els Boixos al Lluís Companys de Montjuïc. Abans d’ahir van ser els Brigades, al mateix estadi o a un altre. Demà seran els Ultra o qualsevol altre grup en qualsevol altre camp de futbol, de qualsevol altre país on el futbol sigui excusa i vehicle alhora.
D’uns anys ençà, hi ha un esforç sincer per eradicar aquests grups violents. El cas més exemplar és el del FC Barcelona. El seu president, Joan Laporta, s’ha comportat amb una fermesa extraordinària per fer fora del Camp Nou els aficionats que hi tenen una actitud violenta. Mai ha cedit al xantatge ni ha defallit el compromís adquirit el primer dia, en el transcurs del Gamper del 2003, malgrat l’alt preu que ha hagut de pagar. Els clubs i els governs han pres consciència de la gravetat.
No obstant, no estic del tot segur que hàgim arribat a comprendre de quines fonts beuen els grups violents que actuen a l’empara dels estadis. És força probable que només siguin la manifestació crua del mal lleig que pateix el futbol des de fa molts anys i que s’ha anat escampant ràpidament i amb força.
És un mal que no ve d’avui ni d’ahir, sinó de força temps més enllà. Hem donat massa transcendència al futbol, entre tots i a poc a poc. Hem banalitzat el significat de paraules que són molt gruixudes i que ara trobem ajustades en les cròniques periodístiques o en les declaracions i capteniments dels directius, tècnics o jugadors. Trobem normals i adequades l’ús d’expressions i qualificatius que no tenen res a veure ni amb el futbol ni amb l’esport. No hi donem importància i en té, i molta.
Vull dir que el sorgiment i el creixement d’aquests grups violents no s’explica tan sols per la connivència dels clubs que els van donar tota mena de facilitats, primer, i van cedir al seu xantatge, més tard. Perquè no hagueren pogut créixer i fer-se forts si el terreny no els hagués estat propici.
Lamentablement, és un mal molt lleig i està molt escampat. Als grups violents se’ls podrà contenir, tal vegada eradicar. Tanmateix, el mal que s’ha instal•lat al cos del futbol fa l’efecte de ser inexorable.
diumenge, 28 de setembre del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
.jpg)
Entrades
2 comentaris:
Hola Jordi:
Molt bé, ja ens tenen a tots controlats, futbol i més futbol,i cada dia futbol.... que bonic, que distret, que emocionan... que "caspós", quines discussions estúpides, ple de savis i entessos en la materia...si que ne´s de LLEIG!!! en fi, però i el record del món del GEBRE??? 2:03´59" això no val un diari sencer??? i els 8 Mundials del Vale ROSSI??? i el Mundial de ciclisme guanyat per l´Alessandro BALLAN??? és cert que dels altres esports només interessa si hi ha polèmica, o notícies negatives!!! Que lleig és tot el periodisme esportiu....
El periodisme esportiu és cert que té moltes mancances, sobretot pel que fa als articles d’opinió, per la manca de criteri clar i científic. Més Ciències de la Informació i menys periodisme d’opinió de cafeteria. Per altra banda aquest bloc crec que apostà, des del primer moment, per parlar de futbol, del Barça i del context sociopolític català, no hi trobo a faltar totes aquestes referències a les que fa al•lusió el meu precedent anònim. El futbol és un espectacle, és esport (com es deia en anteriors comentaris) però també espectacle, potser un dels més grans espectacles que es poden veure ara mateix. El cinema, el teatre, han deixat pas al futbol com a espectacle "Rei". Abans els nobles i burgesos anaven a les representacions d’òpera o de teatre a fer negocis o xerrar de política, mentre els proletaris ocupaven el galliner. Ara succeeix el mateix però a la Llotja dels camps de futbol. De totes maneres aquest article intentava comentar l’actuació dels radicals en el món del futbol. En Laporta té un caràcter que no deixa indiferent a ningú però aquest tipus de persones decidides i amb caràcter fort són les que acaben podent acabar amb conflictes d'aquesta envergadura. A can Barça no hi entra aquesta gent, potser cal més animació a l'estadi però la Junta ha preferit menys càntics i menys tambors a tenir bengales i violents a les graderies.
Publica un comentari a l'entrada