La Diada enfoca el país

La commemoració de l’Onze de setembre permet observar el país en tota la seva plenitud. Potser és l’únic dia de l’any en què apareix enfocat de manera més nítida. Hi apareix tothom, amb les seves virtuts i les seves febleses, per a compondre una fotografia magnífica de la Catalunya del moment.
Hi ha el debat que s’enceta des d’uns quants dies abans i que gira, indefectiblement, sobre quin significat cal donar a la commemoració de la derrota del 1714 i la pèrdua de les llibertats nacionals de Catalunya. Modernitat o tradició, diríem; festa o reivindicació, de forma nostrada.
Hi ha els partits i les institucions polítiques fent l’ofrena a l’heroi de la desfeta Rafael Casanova i entomant l’escridassada del públic assistent, i mesurant-la per a saber el resultat final de la confrontació. Hi ha el cainisme dels grups de joves independentistes esbatussant-se la vigília al Fossar de les Moreres. I hi ha qui juga a ser més català que el rival. I,encara, hi ha aquells que hi van perquè no sigui dit.
I hi ha l’astracanada sense gràcia dels de la falca espanyolista. I hi ha els qui els la riuen i se’n fan ressò amplificant-la.
Hi ha el comentarista que, malgrat els anys transcorreguts, encara no ha aconseguit aprendre el nom del darrer conseller en cap de Barcelona. Hi ha la commemoració institucional i la polèmica al voltant dels actes que s’hi ha programat i dels persones qui hi actuen. I hi ha uns quants personatges públics maldant per a sortir el més ben situats possible. I hi ha algú a qui ningú ha convidat i que, ben bé, no sap què hi passa.
Hi ha milers de catalans anònims commemorant en silenci l’Onze de setembre del 1714. Hi ha un devessall de senyeres, estelades o no, caient pels balcons de les cases, algunes són noves de trinca, d’altres tenen ben visibles els senyals d’una lluita abnegada. I hi ha finestres nues i indiferents.
Hi ha milers de ciutadans aprofitant l’últim pont de l’estiu per a fugir de la ciutat. I hi ha un consum insòlit i oportunista de símbols catalanistes.
I hi ha, malgrat tot, el record i l’anhel.