I si fessin venir Cruyff?

La gràcia que tenen resultats com el d’ahir al Camp Nou és que donen peu a recordar la història del club, i aquest exercici sempre està bé. Es va començar amb el minut de silenci i el dol dels jugadors per la mort de Joan Segarra, el gran capità dels cinquanta. I ben aviat les ràdios van començar a explicar que, en cas d’empat, es repetiria l’inici de la temporada 1973 – 74 i amb protagonistes semblants: un equip acabat de pujar a la primera jornada i els càntabres a la segona. Si el guió ha de seguir fil per randa el d’aquell any, hem de prendre una mica de paciència, comptar amb uns quants mals resultats més i d’aquí a no res ens vindrà la redempció amb el retorn de Johan Cruyff i, amb ell, el títol de la Lliga espanyola. Amb 0 a 5 al Bernabéu inclòs (esperem!). Que hagi de tornar com a tècnic no hi deu fer res, doncs el president Joan Laporta ja ha dit recentment que el seu desig hagués estat tenir-lo d’entrenador.
El problema és que aquesta decisió, o una que s’hi aproximi, significaria prescindir de Josep Guardiola i, ara mateix, sembla força injust. Perdre per 1 a 0 contra el Numància i empatar a casa 1 a 1 contra el Racing no és, certament, un començament engrescador. Però el tècnic ensenya personalitat, idees i decisió per a posar-les en pràctica. Va fer cinc canvis respecte Sòria, i això ja es veu que és una revolució en tota regla, que és com s’ha qualificat. L’equip va jugar obert pels extrems, de manera que el camp semblava més gran (i, en efecte, comparant el Camp Nou amb Los Pajaritos t’adones que és més gran). I hi va haver ocasions a dojo per a golejar, però el porter i la mala sort...
I un darrer consol: entre el pont de l’Onze de Setembre, el desconcert televisiu i la pobre entrada que hi va haver (54.678 espectadors), almenys el partit el va veure poca gent.
Dimarts hi ha Lliga de Campions contra l’Sporting de Lisboa. Aquesta competició l’any 1973 – 74 no existia. Però aquest deu ser un afegit de poca transcendència.
Si recordar la història és bo, relativitzar el futbol en dies com avui encara ho és més.