Un partit de futbol té més de noranta minuts, i aquesta és la gràcia principal del joc. El d’ahir del Barça al camp del Numància en tindrà força més de noranta, durarà gairebé quinze dies, just per començar a parlar del pròxim partit, que serà al Camp Nou contra el Ràcing, i la qüestió consistirà aquesta setmana llarga a trobar-li alguna gràcia a la derrota per 1 a 0 a Los Pajaritos.
Josep Guardiola va estar molt bé a la roda de premsa. No només perquè no va fugir d’estudi a l’hora de buscar explicacions al mal resultat, sinó perquè, assumint que havien fet un mal partit en atac, va desactivar bona part de les crítiques que durant aquests quinze dies se li podien haver fet. El tècnic blaugrana ha agafat la iniciativa del debat explicant que no ho van fer bé perquè no van seguir el guió que havien treballat sinó que a l’hora de la veritat cadascú va campar per allà on millor li va semblar. I és clar, totes les estratègies poden ser bones o poden ser dolentes, gairebé sempre depenen dels qui les han d’executar, però el que segur que condueix al fracàs absolut és no seguir el pla que t’has marcat i treballat.
És el primer partit i tampoc cal anar corrents a comprar benes per a posar-se en unes ferides que encara no s’han produït. El més decebedor del partit de Sòria és la sensació d’haver-lo vist ja dotzenes de vegades. Controlar el partit des de la possessió de la pilota està molt bé i pot ser molt bonic, sempre i quan serveixi per a generar perill constant, circumstància que no es va produir. Amb tot, el més greu de l’ensopegada és el marge d’error que es redueix ja a la primera jornada.
En els partits contra equips com el Numància no es guanya la Lliga, però sí que es pot perdre si s’hi bada. Són partits que serveixen per acumular punts per a quan arriben les jornades decisives contra els equips de dalt de la classificació, amb qui el Barça es juga de veritat el títol. Contra ells s’hi ha d’arribar amb una bona base de punts sumats. Els blaugrana se n’han deixat perdre tres a la primera ocasió. No és definitiu, però no és gens bo.
dilluns, 1 de setembre del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Hola Jordi:
Poder sique el Pep Guardiola va fer una bona roda de premsa, que els jugadors van donar la cara i que van lluitar fins al final per aconseguir la victòria, però el Numància l´equip amb menys pressupost, que deu costar el mateix que un sòl jugador del Barça, se´n va endur la victòria. De moment la 1era als morros, això si programes i més programes, ple de savis i entesos, pàgines i més pàgines de futbol... i els altres esports!!?? és cert fins d´aquí 4 anys no interessa, VISCA L´OPI DEL POBLE!!! Que trist viure en un país alineat i amb tantes poques "llums"... així ens va en tots els aspectes de la vida!!!
Hola Jordi,
potser si que tens raó. Fredament son 3 punts. Res perdut, res guanyat. Però hi ha una cosa que no es compta amb punts, ni entén d'anàlisis tècniques. Es tracta de la il·lusió. De començar amb trempera. De pensar que podem. Ahir em vaig sentir decebut. No pels punts, sinó per la il·lusió que em va fer córrer per arribar a casa a una hora massa d'hora per un diumenge de platja. No per la sensació que em va quedar després del partit, una sensació ja coneguda uns mesos enrrera, si és pot dir manca d'alegria, parlaríem de tristor?
Este proyecto de Pep está comenzando y solo es una derrota que en condiciones normales sería una goleada, hay que apoyar a Pep a muerte, porque su éxito es el del Barça como institución
Publica un comentari a l'entrada