Les dues ànimes socialistes

Aviat farà un any, arran del primer incompliment del termini previst a l’Estatut sobre el finançament, del 9 d’agost, diversos dirigents socialistes catalans, de l’ànima PSC diguem-ne, com Joan Ferran i de les seves joventuts, van carregar contra els seus socis espanyols, a qui acusaven de “rancis” i de tractar Catalunya com a una “colònia” (vegeu La crosta socialista). Aquella polèmica aviat es va acabar quan van sorgir veus reclamant o insinuant que els 25 diputats del PSC al Congrés de Diputats podrien votar de manera diferent a la resta del grup parlamentari socialista. Durant l’any transcorregut, la tensió dins la família socialista no ha anat més enllà dels advertiments de “desafecció” per part del president de la Generalitat, José Montilla –declaracions que donen per descomptada una afecció prèvia, per cert. I, molt al final, hi ha hagut acord sobre el finançament. I un cop assolit, aquell debat de fa un any s’ha repetit, encara que amb menys volum i insistència. El conseller d’economia, Antoni Castells, en una entrevista a l’Avui de diumenge deia que “el PSC ha de tenir veu pròpia, que s’expressi amb claredat a Madrid, que faci valer el seu pes” i que la negociació que havien dut el reafirmava en aquesta necessitat. Feia més afirmacions en el sentit de subratllar “les hipoteques” que té la vinculació del PSC amb el PSOE. La resposta ha estat ràpida: l’ànima PSOE del socialisme català, a través de José Zaragoza i del ministre Celestino Corbacho ha dit que la veu del PSC ja s’ha sentit prou i massa. Jo trobo aquest debat innecessari i fora de temps. Vull dir que el temps per a la reflexió i el debat ja ha estat superat amb escreix perquè ja ha quedat demostrat mantes vegades la submissió del PSC al PSOE és per damunt dels interessos de Catalunya. El darrer exemple és ben recent: el Consell Consultiu, a instàncies del mateix Castells, ha dictaminat que és inconstitucional el Fons de Reestructuració Ordenada de la Banca que el PSC va votar a Madrid. Si de cas, deu ser hora de resoldre-ho.