Albert Jorquera

Per a triomfar a l’esport no n’hi ha prou amb l’esforç, la disciplina, el treball, el talent, etc., qualitats que són imprescindibles per a arribar i consolidar-se a l’elit de qualsevol disciplina esportiva, però que no són suficients. Cal, a més a més, ser al lloc adequat en el moment oportú. És un tòpic, però és veritat. I, encara, també fa falta que no hi hagi cap competidor que et barri el pas d’una manera infranquejable. En el futbol, i en alguna altra disciplina, aquesta darrera circumstància és especialment rellevant pel que fa els porters. L’Antoni Ramallets, probablement el millor porter que ha defensat mai la samarreta del FC Barcelona, deia mentre era el suplent de Velasco, que el dia que aconseguís ser titular ja no deixaria de ser-ho. Li va costar arribar-hi, però l’any 1949 Velasco es va lesionar greument en un ull, el va substituir i l’Antoniu va ser el porter titular del Barça fins a retirar-se el 1961. Ara, l’Albert Jorquera no es retira però deixa el FC Barcelona i fitxa pel Girona, l’equip del costat de casa seva, que és a la Segona A i que li permetrà portar una vida esportiva molt més tranquil·la i dedicar-se més intensament a la seva feina. Jorquera s’ha estat 15 anys al FC Barcelona. Amb el primer equip ha jugat molt pocs partits, però pot mostrar un palmarès envejable. Va tenir actuacions molt lluïdes, com la del dia del seu debut al Camp Nou contra l’Athletic Club. És un porter molt bo que ha hagut d’enfrontar-se a dues barreres massa altes: les lesions, especialment una al genoll que el va tenir nou mesos fora de la competició, i Víctor Valdés. Potser per qualitats, Jorquera hauria pogut arribar més amunt; però també podria haver-se quedat més avall. Desconec quins són els sentiments que té avui Jorquera, però em fa l’efecte que sempre ho ha donat tot i que ha arribat fins allà on ha pogut. He començat l’article dient que per a triomfar en l’esport cal que un munt de factors es conjuminin al teu favor. És clar que el concepte de triomfar és molt relatiu. Hi ha triomfs que són absolutament intransferibles.