dimarts, 4 d’agost del 2009

El camp de Cornellà – El Prat

Fa gairebé dotze anys, uns dies després de l’enderrocament de l’Estadi de Sarrià, vaig trucar a un amic meu per a no recordo exactament quina raó que avui ja no deu tenir cap mena d’importància. No era a casa i es va disparar el seu contestador automàtic. En aquella època s’havia posat de moda deixar missatges personalitzats, diguem-ne, que trenquessin l’estàndard deixeu el vostre missatge, després de sentir el senyal. Aquest amic meu és molt del Barça i molt de la broma i em va sorprendre amb un original: ho sento, no hi sóc, he anat a veure el solar de l’Espanyol. Probablement, qualsevol periquito que aquells dies l’hagués trucat, si no n’era molt amic, s’hagués ofès. Ho he recordat aquests dies en què l’Espanyol ha inaugurat de manera brillant el seu estadi de Cornellà – El Prat. Jo crec que la rivalitat esportiva és bona i necessària, encara que a vegades pot arribar a ser cruel i a ferir molt endins, perquè les alegries dels uns sovint es nodreixen de les desgràcies dels altres i de manera proporcional. La qüestió és sempre no traspassar determinades fronteres i saber relativitzar la importància del futbol, que per més que n’arribi a tenir, no deixa de ser un esport, una immensa collonada que ens ajuda a passar l’estona. Reconec que l’ocurrència d’aquell amic meu em va fer gràcia, tot i que no recordo haver compartit el mateix sentiment d’alegria per la desgràcia de l’Espanyol, d’haver de vendre’s el camp i anar-se’n de lloguer. De la mateixa manera, ara no tinc cap problema per felicitar els espanyolistes per la construcció del nou camp a Cornellà – El Prat. No hi he estat, però sembla un camp adequat a la mida i ambició del club. El camp és un pas que l’Espanyol havia de fer. Ara: per a mi, el seu problema és un altre. És d’identitat, tant esportiva com social. Els costa definir-se. És un problema que arrosseguen des dels orígens. Em fa l’efecte que sempre s’ha definit més a partir de l’oposició al FC Barcelona que no pas de valors propis, i aquesta és una manera de fer equivocada i complicadíssima de pair. El nou estadi els hauria de ser un punt d'inflexió.

4 comentaris:

japt ha dit...

.....preguntes al vent...jo crec que soc del Barça perque m'agrada el club,la manera de fer,el futbol, etc.
..jo conec uns pocs de l'Español, que
perque a Catalunya ser de l'altre club de la ciutat,es menys traumatic que dir ser del Madrid ,tambe conec un que es de l'Español perque i creu, amb tot aixo dic que tens raor en dir que els manque un poc d'identitat o personalitat ,digals com tu vulguis....i que deixen de ser una mica "anti" que aixo no porta enlloc , que defensin lo seu...

jan ha dit...

jo voldria veure l'español a 2a divisió, o millor encara, a tercera.

espero que aquest també sigui un camp de 2a divisió l'any que vé.

cuantes banderes españoles hi havia el passat diumenge? i cuantes de cataluna?

jan

Teresa ha dit...

La identitat la solem construir sovint en base als altres, perquè ens "fem" i creixem amb els altres. Sobretot ho fem a partir dels referents i líders més evidents i més sòlids. Això passa sobretot en època d'adolescència principalment, i després, si tot va bé, la nostra identitat es va fent més ferma i més autèntica, més individual.

L'espanyol ha construït sempre la seva identitat en base al Barça, que és el principal club de la ciutat i per tant el més proper. És el líder. L'espanyol potser pot sortir ja de l'adolescència, que ja li toca...però mira, a mi aquesta gent no em preocupa.

A mi el què em preocupa però, és que el Barça no modifiqui la seva identitat a partir d'altres líders com el Madrid. Per exemple, el que ha passat aquest estiu amb el tema dels fitxatges, amb la seva presentació....etc. si ells volen fer presentacions multitudinàries públiques, que les facin. No tenim per què fer-ho nosaltres.

Aquesta és la qüestió. Zapatero va variar totalment la seva identitat quan va començar a actuar en funció de i en contra de Rajoy i els del PP. Si s'hagués dedicat a enfortir la seva pròpia identitat, en relació no als altres sinó als seus propis principis i ideari, estic segura que no hagués arribat al descrèdit que ha arribat.

Al Barça no li pot passar el mateix.

General Fórceps ha dit...

Jo espero que no, i que d'aquí 10 anys hi hagi un karting indoor allà.
Es un club patètic.