dimecres, 19 d’agost del 2009

L’Assemblea: els deures que no farà

El FC Barcelona celebra aquesta tarda la seva Assemblea anual de socis compromissaris. A l’ordre del dia hi ha decisions transcendents: l’aprovació de la reforma dels Estatuts que ha preparat l’actual Junta Directiva i la ratificació dels directius que s’han incorporat des de la darrera Assemblea; com a cas més destacat hi ha el de Xavier Sala i Martín perquè aspira a ser candidat a la presidència del club a les pròximes eleccions. No obstant, a mi em sembla que cap d’aquestes qüestions té la importància dels tres dèficits que té el FC Barcelona i que hauria de mirar de resoldre a mitjà termini. El primer de tots fa referència a la representativitat i afecta a l’Assemblea mateixa. És clar que aquest òrgan, que deté la sobirania del club, és ben poc representatiu de la massa social barcelonista però, fora d’ell, als socis els queda molt poc espai per a expressar la seva opinió, si no és a cop de mocador o esbroncada a l’Estadi, un recurs que no és mai fàcil d’interpretar. El segon dèficit és de control. D’una banda, es deriva d’aquesta manca de representativitat de l’Assemblea i de la falta de canals alternatius per a canalitzar l’opinió social. I, d’una altra banda, aquesta és una mancança que enguany ha quedat agreujada pel comportament que han tingut el Síndic dels Socis, Magda Oranich, i el president de la Comissió Econòmica, Xavier Sala i Martín, de deixar la seva tasca per a afegir-se a la Junta Directiva que havien de fiscalitzar. Tot plegat desemboca en el tercer dèficit, el democràtic. És lògic: en una associació en què hi ha una manca efectiva de representativitat i de control, la seva democràcia se’n ressent. A més, s’ha de comptar amb l’aval que limita d’una manera perillosa l’accés de qualsevol soci a la presidència. L’objectiu d’aquest requisit és comprensible, però el progrés econòmic del club, amb un pressupost de 400 milions d’euros, fa evident el risc de caure sota el control d’una gran corporació o grup amb interès en el món del futbol. A mi em semblen tres qüestions molt substancials, encara que no siguin a l’ordre del dia.

6 comentaris:

Eduard Padró ha dit...

Sobre el perill de caure en mans d'una corporació, tipus NIKE, sempre he pensat que és quelcom que a la llarga algú proposaria. Penso en Sandro Rosell com un dels que ho acabrán proposant. La veritat és que el club és dels socis, quan en realitat les seves aportacions econòmiques als presupostos no són ni de bon tros les més significatives. Si el club ha de ser controlat pels que més aporten al pressupost, el soci blaugrana ja se'n pot anar despedint de votar les Juntes directives. De fet és un miracle que en aquests temps encara manin, encara que sigui de manera limitada, els socis. A més hi ha sempre queixes en els increments dels abonaments... No sé... és molt bonic això de la democracia i els estatuts i tal, però si es vol veure un bon espectacle al camp i ser competitius a nivell internacional, el pes dels socis en els pressupostos ha d'augmentar o deixarán de comptar, ja que les multinacionals que aporten els calers voldran cada cop més que els seus criteris siguin escoltats. SALUT !!

Anònim ha dit...

El barça és el club més democràtic del món. Els socis són els que voten i decideixen al president. I justament ho dius avui que els socis compromisaris poden preguntar lliurement tota allò que volen i poden voltar a favor o en contra. Quines tonteries que es poden arribar a dir !!!

Jordi Badia ha dit...

@Eduard Padró
El teu raonament és correcte, però a mi em sembla que no ens podem resignar a perdre el control del club. I no em sembla prou argument que Nike o Mediapro o La Caixa o qui sigui aporti el 80 per cent dels ingressos com perquè hagin de manar al club, perquè es un intercanvi econòmic del que ells ja se'n beneficien. Una cosa és escoltar els seus criteris, que és inevitable i fins i tot pot ser bo, anar de la seva mà sempre serà millor que fer-ho d'esquena, i una altra cosa és cedir-los la direcció de l'entitat.

Jordi Badia ha dit...

@ Anònim
Afortunadament, la democràcia és molt més complexa que no pas una activitat que consisteix a votar cada quan toca, a partir d'ara i en el cas del Barça, dos anys més tard (vol dir que som un 50 per cent menys democràtics?). De fet, quan la democràcia es resumeix a votar un president o uns directius i prou, aquesta democràcia es ben poc democràtica. La doctrina política és molt rica en l'anàlisi de les garanties i la legitimitat democràtica.

Anònim ha dit...

totalment d'acord,sempre ho he criticat amb el meu entorn del barça i m'agradaria escoltar alguna proposta seriosa d'algún candidat a president del barça en aquest sentit.Si tant parlem de valors culers(democràcia,planter,catalanisme,universalitat)s'ha donar exemple no de solament de pico.
Però Jordi,aquesta falta de democràcia es d'ara i d'abans

Jordi Badia ha dit...

@Anònim
Totalment d'acord, és un problema que s'arrossega de fa temps, que no s'ha sabut resoldre i que amb el pas del temps i l'evolució econòmica del club es va agreujant.