dimecres, 21 de gener del 2009

Nota per a un diari (continuació)

Així doncs, havíem quedat que els gossos lladren. Que ho facin pot arribar a molestar, especialment si el gos és boig o s’hi ha tornat i ho fa sense solta ni volta. Però el més normal és que ho facin amb sentit, vull dir quan toca, i que facin el servei pel qual se’ls té. Hi afegiré que la ramaderia d’aquests rodals és més aviat escassa i poc variada: algun ramat d’ovelles i cabres i algunes granges de conills, d’aviram i, és clar, de porcs. De vaques n’hi ha poques o cap. Fa goig veure un ramat d’ovelles sortir a pasturar. Sobretot, perquè cada vegada és més rar. Ja se sap, aquests ramats aixequen una pols que fa por i per allà on passen hi queda una catifa de boletes d’un negre confós. També has d’anar en compte no acostar-t’hi massa perquè les cabres fan moltes puces i tot i vigilant ja serà bo si no n’arreplegues cap. Tot plegat és una altre reguitzell d’obvietats. Però és que resulta que hi ha molta gent a qui li molesta que els gossos lladrin, que els ramats aixequin pols, que les cabres portin puces... Aquesta gent acostuma a viure a ciutat, però per a espolsar-se els nervis de tota una setmana de feina s’han comprat o han llogat una casa a pagès, perquè a ells els agrada molt la natura i la tranquil•litat del camp i l’aire pur que hi respiren i tot de collonades semblants. El que passa és que moltes d’aquestes cases que han comprat en una nova promoció, seguint l’estil rústic del llogaret, és clar, són a tocar d’una granja d’un qualsevol bestiar. I llavors la cosa canvia. De primer, fa molta gràcia. Però així que la gràcia se’n va, i no triga gens ni mica a fer-ho, comencen els problemes. I resulta que els qui se n’han d’anar després són les bestioles que no entenen de caps de setmana ni de festes de guardar. Ho dic perquè es veu que a Llanars (Ripollès) els pagesos tenen el costum de posar esquellots a les vaques, fet que genera un xivarri que no deixa dormir i atabala els estiuejants que han demanat que s’acabi d’una vegada amb aquest costum tan tronat i tan poc civilitzat. Per casualitat, algú em sabria dir on anirem a parar?

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Està clar que volem la comoditat i les prestacions de la ciutat, allà on anem.
A Setcases, molt a prop de Llanars, fa uns anys, anaves pels carrers i comparties "empastifades" amb les vaques que feien el teu mateix camí, l'amo de l'Hostal on passava algun cap de setmana les portava a pasturar de bon matí.
El paviment era de terra i pedres, i quan pluvia es feina una barreja que propiciava alguna relliscada-a banda de les olors que senties només obrir la finestra de l'habitació-, però tot plegat realment et feia sentir sensacions diferents i que gaudies amb bon humor.
D'uns temps cap aquí, els carrers ja són asfaltats i els autocars pels "d'urbanites" ,calçats amb sòla de cuir i goma, ja compren a CA LA NURI els embotits, les mongetes i la ceràmica, això sí, que siguin ben de pagès i ben rústics, però de les vaques, res de res...................
Ara ja no hi vaig.
M.

Anònim ha dit...

Va home va, el que està passant és una bestiesa!
Al TN de TV3 ara no recordo si divendres o dissabte van donar la informació de les pressions que patien els pagesos per poder fer la seva activitat professional. Van parlar del ramader de LLanars que havia hagut de silenciar els esquellots de les vaques per no molestar. Absurd, totalment absurt.
Els que no entenguin que a pagès se sent l'olor del bestiar, el soroll dels tractors, els esquellots de les vaques i la pudor dels fems, que es quedin a ciutat.
Sort que tots els de ciutat no són així.