De la neu i altres maltempsades (seguit)

Aquests dies han estat les nevades, però no fa molt va ser la llevantada i l’esllavissada a Montserrat.
Recordo que vaig sentir per la ràdio com un senyor, veí de Platja d’Aro, explicava que havia sortit acompanyat de la seva dona a passejar el gos. El temporal de llevant era tan violent que caminar pel passeig que hi ha vora el mar era el camí del calvari. Llavors, en comptes de tornar-se’n cap a casa, tancar-se amb pany i forrellat i amagar-se sota llit i esperar a que la tempesta escampés, que és el que hauria fet qualsevol persona assenyada, van ficar-se dins d’un bar d’allà el passeig mateix que estava mig tancat, mig obert, volia dir que les portes estaven tancades però que hi havia alguns clients a dins i el propietari, amb qui es coneixien, els va cridar i van entrar a fer-hi la cervesa. I va succeir que una onada va fer cap al local i se’n va endur tot el que bonament pogué. El fet va acabar amb uns quants ossos trencats i un ensurt de mil dimonis. I tots cap a l’hospital hi falta gent. Es veu que el gos se’n va sortir, pobret.
És clar, si més o menys es coneix Montserrat i bona part de les carreteres dels voltants, s’haurà observat que la majoria de talussos estan protegits per unes xarxes metàl•liques. Els qui fan les carreteres les posen perquè el terreny d’aquells vorals és molt inestable i la pluja i el vent l’erosionen amb molta facilitat fent caure rocs i roques de totes les mides i els pesos. A vegades, algunes són d’unes proporcions tan enormes que les xarxes no hi poden fer res i van a parar al mig de la carretera. És un fet més o menys sabut, però no hi fa res. Enmig del temporal, o havent plogut molt feia poques hores, un munt de persones van decidir anar a passar el dia a Montserrat. I va succeir que hi va haver una esllavissada monumental i els accessos al monestir van quedar tallats, tant per Monistrol com pel Bruc. Una quarantena de famílies van haver de deixar-hi el cotxe, sortir-ne per l’aire, amb el telefèric, i no han pogut recuperar el vehicle fins fa poc.