El valor del periodisme

Ha transcorregut una setmana des de la dimissió del president del Reial Madrid, Ramón Calderón. Va haver de dimitir perquè el diari Marca va destapar, amb proves molt contundents, que a l’assemblea del 7 de desembre havien votat a favor de Calderón persones que no eren compromissaris. Primer, Calderón va provar d’aguantar negant tenir-hi res a veure. Però el mateix diari va treure més proves de la manipulació i ja no va poder resistir més i van ser els seus directius mateix qui li van donar l’estocada final.
Bé, ha transcorregut una setmana i des de llavors hi ha hagut un cert debat sobre el paper que ha jugat Marca en aquest afer i els interessos que de veritat l’haurien mogut. És un debat que em preocupa de manera relativa. En canvi, m’interessa molt més el cas per a parlar del valor del periodisme.
És una obvietat dir que darrera d’aquelles notícies hi ha una filtració interessada. En totes les informacions hi ha algú interessat a fer-les públiques. El periodisme d’investigació existeix, és clar que sí, però en general, el periodista té uns límits que només pot traspassar amb l’ajuda d’algú que o bé és a l’altre cantó d’aquests límits o bé se’ls pot saltar.
La qüestió en què ens hem de fixar no és qui hi ha a l’origen de la filtració. Ni en aquest cas de Marca i Calderón ni en cap altre que hagi succeït o que es pugui produir ben aviat. El problema és el grau d’independència del periodista que accepta publicar la informació.
Mai m’he escandalitzat pels intents dels poders públics o privats, o de les persones que són objecte de l’atenció dels mitjans de comunicació, de condicionar la independència dels periodistes. Ni pel preu, tant si són unes promocions o un milió i mig d’euros com si és una cervesa o un copet a l’esquena.
En canvi, sempre m’ha fet més por no ser capaç de resistir un qualsevol xantatge, del tipus que sigui, econòmic, material o, simplement, emocional. Diuen que la curiositat ha de ser un tret essencial d’un bon periodista. Hi estic d’acord, però hi afegeixo la capacitat d’indignar-se davant les injustícies i els pocavergonyes.