No tenen estratègia

Un dels problemes del futbol és que cada tres dies hi ha un partit. També té la seva gràcia, és clar. Però és que, deixant el risc d’embafament al marge, aquest ritme exagerat de pilota no deixa temps per a fer anàlisis allunyades del resultat més immediat. Per exemple, a partir del partit d’anit entre l’Espanyol i el FC Barcelona a l’Estadi Lluís Companys de Montjuïc, a l’anada dels quarts de final de la Copa del Rei, els espanyolistes tenen moltes possibilitats d’equivocar-se en les valoracions d’un empat a 0 que els va satisfer. Va debutar Mauricio Pochettino com a entrenador asseient-se a la banqueta de l’Espanyol. Substituïa Mané, destituït dilluns perquè no havia estat el revulsiu que buscava la directiva. I l’Espanyol va millorar molt, almenys en actitud. Ara aquesta millora l’haurà de ratificar a la Lliga i ben aviat.
Malgrat que la situació de l’Espanyol és molt crítica, pot ser que amb Pochettino se’n surti i no baixi a Segona. Tant de bo, i tant se val. L’amenaça del descens és el problema més immediat que té el club i han de fer el que els sembli més oportú per a escapar-se’n, encara que sigui improvisant i prenent mesures desesperades. A curt termini potser no hi ha res més a fer. Però a mig termini, l’Espanyol hauria de decidir quina estratègia vol aplicar, és a dir, quina mena de club vol ser, quina lliga vol jugar, quins objectius es marca. I un cop ho tingui clar, aplicar-ho amb coherència i, sobretot, amb coratge. Per ara només sembla un club que tot just aspira a fer el milhomes així que obté una parell de resultats bons.
Això que acabo de dir, de definir una estratègia, és pur sentit comú, que és el sentit que menys s’aplica en el futbol, i val per a tots els clubs, siguin grans, petits o mitjans. I val a tots els nivells dins dels clubs. El FC Barcelona té clara quina és la seva estratègia i des del 2003 les successives directives de Joan Laporta s’hi han mantingut fidels. I part de l’èxit que està tenint Josep Guardiola com a entrenador rau en la coherència amb què aplica la seva estratègia. L’alineació d’ahir, per exemple.