L’assemblea de compromissaris

Jo no sé si el president del Reial Madrid, Ramón Calderón, va manipular l’assemblea de compromissaris fent que votessin al seu favor persones que no n’eren. Les proves que s’han publicat fan pensar que sí que ho va fer. Almenys, són més concloents que no pas les excuses que ha donat. A més a més, haver cessat a dos col•laboradors molt pròxims, fent-los responsables, vol dir que admet la manipulació. I es fa difícil pensar que ell no en sabés res i que aquelles dues persones, que en el seu moment el van ajudar a guanyar les eleccions, actuessin pel seu compte i risc.
Ara, el que sí que sé segur és que les assemblees en què la participació és sempre exageradament baixa són molt fàcils de manipular. Tan sols depèn de si els que l’han d’organitzar són uns pocavergonyes i de si tenen més o menys escrúpols. Amb tanta absència, tenir un bon grapat de persones disposades a cobrir els buits que hi haurà, acreditant-los degudament, és molt senzill. Com que les llistes només les té el club, es fa impossible saber qui és compromissari i qui no ho és.
Va ser Oscar Wilde qui va dir que ell era capaç de resistir-ho tot, llevat de la temptació. És probable que a un president o a una junta directiva amb problemes greus, que es vegi en risc de perdre una votació decisiva per la seva continuïtat, li pugui passar el mateix que a l’escriptor irlandès. I és que, com ve afegia el mateix Wilde, “la millor manera de lliurar-se de la temptació és caure-hi”.
Els clubs i les institucions que com el Reial Madrid i el FC Barcelona es regeixen a partir d’assemblees d’aquest tipus, se n’han de plantejar molt seriosament la reforma. Fins ara han fet com els polítics amb la llei electoral, que només demanen canviar-la quan són a l’oposició. Però haurien de procurar de no estirar gaire més la corda.
La salut democràtica d’una qualsevol institució es basa en la confiança envers els representants escollits pels electors. És tan cert com que aquesta confiança se sustenta en unes garanties plenes i sòlides i no pas en dogmes de fe. Avui, la confiança en les assemblees de compromissaris és qüestió de fe.