El malestar del futbol

El president del Reial Madrid, Ramón Calderón, ha hagut de dimitir. Les proves acumulades en contra d’ell, en el cas de la manipulació de l’assemblea de compromissaris, han estat decisives. No tenia cap més sortida. No era una qüestió de covardia, sinó de dignitat i de legitimitat.
L’estiu passat, el president del FC Barcelona, Joan Laporta, va ser posat contra les cordes en una moció de censura que va superar pels pèls. El president de l’Espanyol, Daniel Sánchez Llibre, davant les crítiques pels mals resultats de l’equip, ha dit o ha fet dir que ho deixarà aviat. El president de la Federació Espanyola, Ángel Villar, es manté a la presidència fent jugar al seu favor els reglaments i les instàncies federatives internacionals. La Federació Catalana de Futbol viu en un si és o no és provisional. En fi, la llista no s’acabaria mai.
Siguin els presidents del clubs grans o els petits, els que van bé o els que no ho van tant, o bé siguin les federacions, els comitès, els entrenadors, els jugadors o bé siguin els àrbitres, sembla que el futbol visqui en un estat de malestar permanent.
El més fàcil és dir que aquesta situació de conflicte continu es deu a la naturalesa mateixa del futbol, essencialment emocional, que és un mal que ve de molt lluny i que consisteix en que, quan les coses rutllen i la pilota entra, tot està bé, mentre que quan la pilota va fora, tot es veu malament. Segur que una part de veritat hi ha a l’afirmació, molt generalitzada, per cert.
No obstant, trobo que l’anàlisi no és tan senzilla. Perquè Calderón no ha hagut de dimitir pels mals resultats sinó perquè va manipular una assemblea. I, encara que els qui l’han perseguit des del primer dia hagin aprofitat el mal moment de l’equip blanc, tampoc aquest suposat acarnissament té res a veure amb els resultats.
A mi em sembla que els resultats poden tenir un efecte conjuntural, que poden generar un escenari propici per a la crítica, però que el problema de fons és més complex i és de caire estructural. Dóna per a més d’un article i té a veure amb unes estructures i uns personatges anacrònics.