Molts encerts

La diferència més evident, i a l’hora més lacerant, entre el FC Barcelona de les dues darreres temporades amb el de l’actual és la cultura de treball, que s’ha recuperat. En bona part, és el que explica la trajectòria del primer equip. Ara: la mà del nou entrenador Josep Guardiola no només és apreciable en la disciplina reinstaurada, també ho és en una sèrie d’encerts d’una influència decisiva.
Hi ha encerts de caire psicològic, que han actuat en l’estat anímic de la plantilla. En aquest capítol hi ha les recuperacions de jugadors com Henry o Eto’o, també la de Gudjohnsen, i haver fet que la frontera entre els titulars i els suplents sigui molt tènue; hi ha molts entrenadors que ho diuen però que són incapaços de fer-ho.
N’hi ha d’altres lligats a la tàctica. Aquests serien els fitxatges, procés en el qual va participar d’una manera molt directe, als quals ha sabut treure profit de seguida, al primer any mateix i malgrat les lesions que han tingut alguns. Però també haver pujat futbolistes del Barça Atlètic, especialment Sergio B. I un altre aspecte, encara poc destacat, com és haver sabut evolucionar el sistema propi del FC Barcelona i haver aconseguit que encara cap entrenador rival l’hagi fet vulnerable.
Tots aquests aspectes, i encara d’altres que s’hi haurien d’afegir, la preparació física, per exemple, fan de Guardiola un entrenador preparat per a dirigir el Barça. Ara, aquesta afirmació és òbvia, però no ho era fa poc. Per tant, dir-ho no és sobrer. De la mateixa manera que cal acceptar que li falta trajectòria perquè pugui ser considerat un molt bon entrenador. Li sorgiran dificultats, els entrenadors rivals li plantejaran reptes que haurà de superar i haurà de demostrar que és capaç de resoldre’ls.
I hi ha també un factor en què Guardiola hi ha pogut fer ben poc, tan sols aprofitar-se’n. Em refereixo al vent que es va girar a favor en un parell o tres de partits, als camps de l’Espanyol i el Xakhtar o al Camp Nou contra el Betis. Podia haver anat altrament. No es tracta de restar mèrits, al contrari, només de ser conscients de la lleugeresa de la victòria.