La victòria per 1 a 3 al camp de l’Atlètic de Madrid, en el partit d’anada dels vuitens de final de la Copa del Rei, certifica que el FC Barcelona que dirigeix Josep Guardiola està en una dinàmica imparable. No vull dir amb aquesta afirmació que la trajectòria duta fins ahir no fos mereixedora d’una valoració semblant. Però trobo que la victòria d’ahir al vespre és significativa per almenys dos motius: el primer, perquè es produeix pocs dies després d’un partit espès davant el Mallorca a casa, just tornar de les vacances de Nadal. Tres dies després, els blaugranes han ensenyat totes les virtuts de què havien fet ostentació durant tota la temporada: intensitat, rapidesa, possessió de la pilota, disciplina tàctica, talent individual, etc. El segon motiu, perquè el canvi de competició, del torneig de la regularitat a la competició per eliminatòries, permetia especular sobre quina mena de plantejament faria Guardiola, si aniria a buscar la victòria com si en joc hi haguessin els tres punts de cada jornada, o bé només cercaria un bon resultat per a resoldre l’enfrontament al Camp Nou la setmana que ve. El resultat, però també l’actitud deixen clar que l’opció escollida era la primera.
Probablement, s’hi podria afegir un tercer motiu per a valorar que el FC Barcelona està en una dinàmica imparable. I és que la victòria contra l’Atlètic de Madrid al seu camp la va aconseguir un onze titular que els minuts previs a l’inici del partit va generar una certa incredulitat. De fet, aquesta incredulitat ja l’havia generada la convocatòria mateixa, sense Puyol (amb grip), Márquez i Hleb (amb molèsties musculars), Eto,o, Xavi, Gudjohnsen i Valdés (per decisió tècnica). Tanmateix, jo no hi afegeixo aquest motiu perquè sempre he cregut que Guardiola busca tenir 21 titulars i que per aquesta raó fa les rotacions que fa, amb l’objectiu que cap jugador acabi creient-se ni titular ni suplent. Ho està fent bé i li està sortint bé.
Queda una mica més de mitja temporada, que vol dir molta i la més decisiva. Queda tot per fer, però fa de bon esperar.
dimecres, 7 de gener del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
.jpg)
Entrades
2 comentaris:
El què estem veient i gaudint aquesta temporada és impresionant. Des que va començar la pretemporada amb el partit al camp de l'Hibernian escocès la trajectòria ha estat impecable: 36 partits jugats, 29 victòries, 3 empats i 4 derrotes. 104 gols a favor i 31 en contra. Les derrotes (la majoria intrascendents) amb el Wisla, Numància, Sant Andreu i Xakhtar D.. Els empats (tots a casa) amb el Ràcing, el Basilea i el Getafe. El més curiós, és que tots aquests equips són, a priori, rivals del tot assequibles. Tota la resta de partits jugats (29) els hem comptat per victòries, i en molts casos amb golejada inclosa. Gaudim i felicitem-nos pel treball de l'equip i l'entrenador mentre això duri.
En Guardiola diu que els seus jugadors són molt bons i és cert. Però el seu treball com a líder de l'equip està sent excepcional, ell és molt bo també! Ahir deia que de vegades parla amb els seus jugadors i els demana que estimin la seva professió, em sembla genial. Estimar el que es fa és molt important per fer-ho bé, amb ganes. En l'esport això vol dir ganes de guanyar, superar els moments difícils amb esforç per assolir la fita de GUANYAR! M'agrada la manera en que el Pep ha aconseguit mentalitzar el seu grup de jugadors, se’ls veu que tenen com a objectiu guanyar-ho tot. saben que són prou bons per fer-ho i transmeten a l’afició que s’esforçaran per assolir-ho. Ara mateix són un grup del que jo anomeno Campions. A l’esport hi ha alguns personatges que són Campions i aconsegueixen tenir el cap ficat en allò que fan durant molts anys. Un cas que m’agrada esmentar és en Kobe Bryant, un paio de 30 anys que en fa 10 que està a un nivell espectacular, capaç de batre tots els records de la millor lliga de basket del món. La temporada anterior, amb 30 anys, estava força sol als Lakers i va demanar un reforç com en Pau Gasol per guanyar de nou, no havia perdut el seu objectiu com esportista... volia GUANYAR! Va ser el millor de la fase regular i amb l’ajut d’en Gasol va arribar a la final que no va poder guanyar... s’ha rendit? Per res del món! Aquesta temporada torna a estar en plena forma! No para, persisteix (com diu en Pep), sofreix el que faci falta, s’esforça i té talent... És un Campió. Abans d’acabar i ja que n’he parlat, en Gasol em sembla que també és un Campió. Es podria retirar ara i seria considerat el millor jugador de basket de la historia a Espanya. Ha estat el millor jugador dels Grislies en molts anys i és una figura a Memphis. Però no es cansa, no para, vol guanyar sempre, no es rendeix, s’esforça, ho intenta, treballa. Tinc en ment tants futbolistes que, disposant del talent necessari, no han aconseguit tenir la mentalitat de Campió...Una llàstima! Espero que en Guardiola sàpiga mantenir aquesta mentalitat al Barça quan arribin els títols... a l’esport sempre s’ha de voler guanyar!
Publica un comentari a l'entrada