Victòria amb perfum de torró

Tornar a la feina després d’uns quants dies de vacances ha costat sempre. Sobretot, si no tens una feina molt urgent a fer. No només els jugadors del FC Barcelona tornaven ahir de vacances, els del Mallorca també s’havien passat bona part dels dies de Nadal descansant. Ara: els balears van presentar-se al Camp Nou classificats en el dissetè lloc, a un punt només de les posicions de descens. Els culers, en canvi, són líders en tot, han fet un joc que meravella tothom i disposen d’un marge d’error tan considerable que ja se’ls dóna com a guanyadors de la Lliga espanyola. És clar, durant bona part dels 90’, aquesta diferència entre les urgències dels uns i les dels altres, es va fer molt visible.
Tant li fa. El Barça va obtenir una nova victòria, la quinzena en divuit partits jugats, remuntant per segona vegada consecutiva un marcador advers. El Mallorca va posar-se 0 a 1 al minut 15, Henry al 31 i Iniesta al 75 van capgirar-lo i Touré el va rematar amb una gran jugada individual al 92. És a dir, que els de Guardiola han reprès el campionat de la mateixa manera que el van acabar. Amb tot, el partit d’ahir no va tenir res a veure amb el de Vila-real. Va ser un matx perfumat de torró, però d’aquell torró, de Xixona per exemple, que et donen quan ja n’estàs molt tip i que feina tens per a fer-lo anar avall. Vull dir que et deixa un bon gust, però que costa d’empassar.
L’enfrontament contra el Mallorca tenia la seva importància. Exactament, com els tres següents que vénen a la Lliga: Osasuna a fora i Deportivo i Numància a casa. El valor de guanyar els 12 punts resideix en el fet que molt probablement els blaugrana acabarien el gener amb algun punt d’avantatge més respecte dels seus perseguidors per la senzilla raó que alguns s’enfronten entre ells.
El Barça no guanyarà la Lliga espanyola el febrer, tot i que si segueix així, ben poc li’n faltarà. Però sí que la pot deixar molt enllestida i garantir-se d’aquesta manera un marge d’error molt alt, que li permeti dedicar la primavera a jugar-se la Lliga de campions. Paga la pena no badar.