Els gossos borden. Ho fan per instint. A vegades lladren amb sentit, d’altres ho fan a la bona de Déu. A pagès, els gossos fan el seu servei. Totes les masies en tenen, dos o tres. Els tenen estacats o reclosos en un tancat. Quan s’acosta un foraster, o una qualsevol persona, borden i així l'amo sap que ve algú. És clar, que també hi ha cases que els deixen voltar solts i si hi passes corrent o en bicicleta surten com esperitats a empaitar-te. I també borden. Jo no sé si ho fan per a fer-te fugir o només per a divertir-se. Però ho fan.
Josep Pla explica al seu llibre sobre els pagesos que aquests gossos acostumen a ser força esprimatxats. “D’aquestes converses [amb els pagesos], no n’he tret l’aigua clara en cap moment. El pagès caçador vol el gos flac, perquè si està gras no va darrera del conill. El gos guardià ha d’estar flac perquè, si no, no lladra. El gos de cuina ha d’estar flac, perquè si està gras no fa companyia i quan al pagès s’asseu a taula no mira. No hi ha manera de comprendre res”, conclou Pla. Jo no sé pas si els costums han canviat, però no m’ha semblat mai que els gossos de les masies d’aquests rodals passin gana. I de lladrar, lladren igual.
A casa també tenim gos. Es diu Cristòfol, tot i que per a fer-ho més curt, per a cridar-lo, vam convenir que li diríem Tofu. El Tofu també borda, és clar, i això que de gana no en passa. Alguna vegada ho fa sense que sàpigues exactament què li agafa. Però, normalment, la raó és que ha sentit algú voltant per fora. Algunes vegades, quan es posa a lladrar, penso les raons que tindria amb els veïns si visqués en un pis de Sabadell, com fa uns anys, o de Barcelona. Si cada vegada que algú pugés les escales o agafés l’ascensor ens hagués d’avisar del moviment a fora, no en sortiríem.
És clar, els gossos borden. I deixen pèl, especialment a l’estiu, i si no tanquen bé, bavegen. Totes aquestes obvietats sobre els gossos les dic per un motiu molt concret, no es creguin. El que passa és que ja he acabat l’espai d’avui, de manera que ja ho continuarem demà.
dimarts, 20 de gener del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
.jpg)
Entrades
1 comentari:
Al bloc de casa, i a dues alçades diferents de pis, hi viuen dos gossos. Als baixos, la Reina, petitona, enjugassada i una mica cridanera-com tota bona dona cal fer-se notar!- al primer pis, hi viu el Rei -un simpàtic i bon jan Setter irlandès-.
El Rei i la Reina estan emparentats pel seus amos-ambdós són família- ells no, solament són fidels membres afegits a cadascuna d'elles.
I també es pot dir que són gossos de ciutat-si se'm permet la distinció-, ja que si borden és possiblement d'aburriment, d'alegria per retrobar-se amb algú de la casa, o per demanar de sortir a fer un tomb-.
A mí em fa molta gràcia perquè quan arribo al vestíbol, abans d'agafar l'ascensor i pujar cap el pis, la Reina, per sota la porta dels baixos, acostuma a "saludar-me" amb uns quants lladrucs, i jo li contesto-no pas amb la seva llèngua- sinó amb alguna frase també de salutació, llavors penso que deu marxar cap al seu jaç, a esperar un nou aconteixament que la faci entretenir una mica.
Vida de gossos..............
M.
Publica un comentari a l'entrada