El conflicte israelopalestí

El davanter francès nacionalitzat malià del Sevilla, Frédéric Kanouté, duia ahir, en el partit que va jugar contra l’Osasuna, a sota de la samarreta del seu equip, una altra amb un missatge de suport a Palestina. Kanouté no va fer cap gol i no va poder lluir el missatge que havia preparat, però el nom de Palestina es transparentava prou com per a apreciar-se clarament. Tant se val, doncs, que no fes cap gol. El propòsit que s’havia fet ja el va aconseguir. Pitjor va ser per al Sevilla, que només va poder empatar a casa amb el cuer.
És indiscutible que Israel té perduda la guerra de la propaganda, sempre de gran utilitat en tota mena de conflictes, no només en els bèl•lics. Fa temps que aquesta lluita la té perduda, potser des de la primera Intifada. Israel ho sap i sembla que tant li fa. És fàcil de comprendre aquest menfotisme aparent. Israel lluita per la seva supervivència, sabent que el temps li va clarament en contra. Perquè a més a més de la propaganda, Israel també té perduda la qüestió demogràfica. Un altre aspecte d’una importància decisiva.
Diverses personalitats israelianes, que en el passat s’han identificat com a defensores de l’entesa amb els àrabs i els palestins, com Shimon Peres o l’escriptor Amos Oz, aquesta vegada han culpat Hamas de la crisi generada i a la qual el govern israelià ha respost amb una ofensiva militar d’una envergadura i contundència que feia molts anys que no desencadenava.
Ja no es tracta de buscar culpables o d’atorgar responsabilitats. Els orígens d’aquest conflicte ja no hi ha manera de resseguir-los. Es pot buscar el moment precís en què va començar i les raons primigènies que van impulsar uns i altres a declarar-se la guerra eterna, tot i que també són relatives i borroses. Tanmateix, s’han acumulat tants greuges i s’han comès tantes injustícies i tants crims, en un i altre cantó, que mirar de mesurar-los és absurd.
Hi ha qui dóna la raó als uns, hi ha qui la dóna als altres. Amb el mateix aferrissament amb què els vertaders protagonistes miren d’eliminar-se. Malauradament, em sembla que no hi ha res a fer.