La idea d’un Barça A i un Barça B, d’un Barça dels titulars i un Barça dels suplents, ja s’ha instal•lat en l’imaginari periodístic. Ara, fins que no aparegui alguna altra idea força que la supleixi, la veurem reflectida cada cop que les circumstàncies, poc o molt, hi vagin bé. De tota manera, jo insisteixo a negar-ho categòricament, a dir que aquesta temporada, l’entrenador Josep Guardiola ha aconseguit que la frontera que separa els teòrics titulars dels teòrics suplents sigui molt tènue. De fet, segons la meva manera de veure-ho, de titulars indiscutibles n’hi ha cinc i prou i de suplents, també indiscutibles, només en veig cinc –comptant els dos porters– i els jugadors amb fitxa del filial que van entrant i sortint de les convocatòries.
A la porteria, Víctor Valdés és el titular inamovible. Pinto i Jorquera són els seus suplents.
A la defensa, només Alves no té discussió. De la resta de defenses, han jugat tots i en distintes posicions. Només Martín Cáceres el podem considerar suplent. Els centrals Puyol, Márquez i Piqué s’han anat combinant sense que hagi baixat el rendiment, i al lateral esquerra Sylvinho ha suplert bé Abidal.
Al mig del camp, de titular indiscutible només en veig un: Xavi. La resta de migcampistes, Touré Yaya, Keita, Gudjohnsen i Sergio B., han actuat en funció dels rivals i de les rotacions i l’equip no se n’ha ressentit.
A davant, els dos únics jugadors que quan no hi són es nota, són Messi i Eto’o. Els seus teòrics substituts, Hleb i Bojan, tenen un rendiment i una efectivitat de cara a gol notablement inferior. A la punta esquerra, però, Henry i Iniesta tenen nivell de titulars.
En conseqüència, tenim que el Barça de Guardiola, a diferència del que és habitual, compta amb una plantilla de 21 jugadors, 16 dels quals tenen consideració de titulars, mentre que els altres 5 –dos dels quals són porters– poden entrar en un onze compensat i oferir un rendiment òptim. I això és així perquè Guardiola no ha deixat de banda cap jugador, no ha deixat que cap membre de la plantilla abaixi els baixos. Per tant, el suposat Barça B, no el veig per enlloc.
dimarts, 27 de gener del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
.jpg)
Entrades
6 comentaris:
Jo ho diria diferent: l'equip suplent és quan falten Xavi, Messi, Eto'o, Alves i hi ha el Cáceres de central.
Comparteixo plenament la teva tesi.
Només gosaria dir que també podries haver considerat el Víctor Sánchez, que és un jugador que pot fer gairebé de tot i a un bon nivell.
@Pol. Home, hi podria estar d'acord, si no considerés que un equip el formen onze jugadors, cadascú amb una missió definida. I encara es podria matisar: amb Iniesta fent de Xavi, Henry pot fer d'Eto'o, per exemple. O Iniesta pot fer de Messi si té al costat Eto'o i Henry, etc.
@Garrofaire. Tens raó. Tot i que no ha tingut cap actuació molt lluïda, el seu nivell mig és alt i és un comodí excel·lent per a cobrir qualsevol eventualitat.
Podeu dir-ho de la manera que volgueu, però está claríssim que Guardiola té un onze al cap (potser amb un afegit de tres jugadors que li ballen) que seria el que demà faria servir si jugués la final de la Champions.
I no passa res.
Això seria perjudicial si els demés no juguessin mai, però el mèrit de Guardiola és haver aconseguit que els que no formen part d'aquest equip 'A' (o titular, o poseu-li l'etiqueta que sigui, o si ho preferiu no li poseu cap etiqueta) se sentin igualment importants en l'equip.
@ Trevinyo. Discrepo. Quan el Barça jugui la final de la Lliga de Campions, Guardiola triarà 11 jugadors i direm que aquell és el seu 11 titular. Però ara, no sabem quins 11 són. Per mi, són 11 d'entre 16, que escollirà en funció del rival i d'altres factors del moment. El que sí que imagino és que d'entre aquests 16, si no passa res, 5 llocs són segurs.
Ara, el que dius al final, que tots se senten importants, és la clau. Si mires d'altres equips, o el Barça de fa poc, t'adonaràs que gairebé tots els entrenadors juguen amb 13 o 14 jugadors a tot estirar i que a les plantilles sempre hi ha 5 o 6 jugadors que no compten per res.
Aquesta és la diferència aquest any i és el que fa considerar que, no és que no hi hagi titulars i suplents, sinó que la frontera entre ells és molt tènue, que és el que miro de dir de la manera més exacta possible.
A mi em balla 1 central (Márquez o Piqué), i potser algun migcampista. Res més.
Publica un comentari a l'entrada