La reforma dels estatuts (I)

El FC Barcelona és més que un club. Aquesta és una divisa d’un equívoc fascinant, de tant precís com resulta. Tothom l’entén, encara que ningú hi entengui exactament el mateix. Tant se val. La qüestió és que el Barça, essent més que un club, tot sovint pretén ser el que no és. Per exemple, l’any 2000 va iniciar un procés de reforma dels estatuts i ho va fer d’una manera que més que unes normes de convivència d’un club de futbol va semblar que redactava una Carta Magna i que en el procés de discussió hi prenien part totes les faccions del barcelonisme.
Aquell any 2000, el flamant president Joan Gaspart va llançar la reforma dels Estatuts amb la constitució de l’anomenada Comissió Segle XXI. La formaven experts juristes, capacitats tots ells per a reformar els estatuts i adequar-los a les exigències socials del moment. Que, bàsicament, era limitar el nombre de mandats que podia exercir un president després de 22 anys de presidència de Josep Lluís Núñez, una durada insòlita en la història del club.
Ara, un cop es van posar a treballar, va quedar força clar que molts membres d’aquella comissió eren allà no com a experts sinó com a representants d’uns grups amb interessos legítims, però particulars. Més que una comissió d’experts, semblava que fos una comissió parlamentària. I és clar, el text final se’n va ressentir i molts articles van acabar sent un bunyol.
En aquella comissió no va passar res que no passi en el tràmit parlamentari d’una llei. Però, amb dues diferències fonamentals: primer, les comissions parlamentàries responen a un equilibri entre els partits representats i, segon, les lleis són desenvolupades i interpretades a través de decrets i reglaments. El Barça més que un club va jugar a fer una Constitució i la va espifiar.
Ara els Estatuts s’han de reformar. Lògic. I el debat ja s’ha encetat. El president Joan Laporta ha anunciat un mandat únic de 7 anys i vot per Internet. I l’exdirectiu Josep Maria Coronas l’ha contestat en un acte organitzat pel renascut Fòrum Samitier. En parlaré en articles successius.