Esventats!

Des de dissabte que no parlem de res més que del vent que va fer i dels estralls que ha provocat arreu. En aquest país en què he arrelat, d’una alçada mitjana superior als 600 metres, el vent hi arriba des de tots cantons i amb tota la força amb què és capaç de bufar. Hi ha un parc eòlic a la serra de Rubió, un altre per la part de Santa Coloma de Queralt i aviat n’hi haurà un ercer a tocar de la Guàrdia Pilosa. Ja es pot entendre que aquests rodals estan tocats pel vent a tothora. Ara: la ventada de dissabte va ser tan general, que el que hi ha passat és, més o menys, el mateix que ha succeït arreu. Vol dir arbres a terra, sostres diversos esbotzats, talls de llum, persones que van prendre mal, etc. A més a més, seria absurd entrar en una comparació per veure on ha bufat més fort i on ha fet més mal, tot i que les persones tenim una certa tendència a fer confrontacions d’aquesta mena. En fi, va bufar fort i molt fort a tot el país i va fer mal a tot arreu i, és clar, en va fer d’una manera irreparable a Sant Boi de Llobregat, on van morir quatre nens, i a Barcelona, Abrera i La Palma de Cervelló, on van morir tres persones més.
Veure bufar el vent com ho feia dissabte provoca una sensació d’indefensió i d’impotència que fa por. El millor que es pot fer és quedar-se a casa, tancar portes i finestres, i esperar a que escampi. No s’hi pot fer res més.
Ara, he observat que hi ha hagut força queixes sobre l’actuació dels serveis públics. És una reacció habitual que no acabo de compartir. Jo no sé si la previsió va ser del tot encertada o si va fer curt. El que és segur és que des de primera hora de dissabte ja es va veure que sortir de casa era un risc. Caminar pel carrer costava Déu i ajuda i et jugaves que un qualsevol objecte et donés un cop al cap. Circular en cotxe era temptar que un arbre t’esclafés. I tot i les evidències, encara hi va haver qui se’n va anar a esquiar!
Trobo que ens costa molt renunciar als plans que ens hem fet i que demanem o esperem que l’administració pública ens resolgui problemes que ens podríem haver estalviat.