La tornada del FC Barcelona a la feina després de les vacances de Nadal ha estat una mica més accidentada del que havíem pensat i desitjat abans de començar-les. Em refereixo a la tornada esglaonada dels jugadors no europeus i a les declaracions de Leo Messi donant per fet que jugarà el partit amistós de la selecció argentina del dia 11 de febrer contra França, a Marsella.
Josep Guardiola va decidir donar uns dies més de festa als cinc jugadors no europeus, fins a l’entrenament de divendres a la tarda. Era una mesura discriminatòria però que podia ser entesa i acceptada pels altres membres de la plantilla. Dels cinc jugadors, tres han tornat abans d’hora (Eto’o, Keita i Martín Cáceres), un quan tocava (Alves) i un més tard del compte (Messi). És clar, que tres jugadors hagin decidit escurçar les seves vacances és, en principi, molt positiu. Ara: només ho serà si no trenca l’harmonia que fins ara ha estat la força del conjunt.
Les declaracions de Messi donant per fet des de l’Argentina que jugarà el partit del dia 11 de febrer amb la seva selecció són d’una naturalesa distinta, però tenen un fons potencial semblant. Perquè es van fer després que Messi s’enfadés pel canvi contra el València i no anés a entrenar l’endemà. El jugador argentí va avançar una notícia que encara no s’havia fet pública i que capgirava el que tothom havia entès uns mesos enrere. Però va dir que Guardiola el comprenia i que el deixaria jugar. Ara es diu que el pacte a què havia arribat el Barça amb la federació argentina per a que Messi no jugués els amistosos valia només pels últims mesos del 2008 (un contra Escòcia) i que, a partir d’ara, ho negociaran partit a partit. Com que d’aquí a final de temporada només n’hi ha un, d’amistós, poca negociació caldrà.
En tot cas, són dues circumstàncies fruit de l’egoisme essencial dels jugadors i que serviran per a posar a prova la capacitat de gestió del grup de Guardiola. De moment, ha optat per treure ferro. Com a reacció de portes enfora està bé i és la que toca. De portes endins cal anar molt en compte.
dissabte, 3 de gener del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Comentaris i reflexions ben asenyades. Completament d´acord. El punyetero egoisme del judadors considerats "cracks"; els demés no tan. Veurem com s´hen surt Guardiola si es que en Messi continúa marcant territori i fent "polsos" a la autoritat i fent rabaquerìes de nen mimat.
Publica un comentari a l'entrada