dijous, 8 de gener del 2009

De Messi i de Guardiola

I l’eufòria s’ha desfermat un altre cop (si és que mai s’havia apaivagat!). L’extraordinari partit jugat pel FC Barcelona dimarts al vespre al camp de l’Atlètic de Madrid ha provocat tota mena d’elogis, els uns adreçats a Messi, pels tres gols marcats i per l’exhibició de recursos feta, i els altres a Guardiola, pels canvis constants a l’alineació sense que se’n ressentin ni el joc ni els resultats i, pel damunt de tot, per haver girat com un mitjó la dinàmica de l’equip respecte les dues darreres temporades. Són elogis merescuts del tot i previsibles.
És una actitud molt general en el món de l’esport, i en el futbol encara més, de celebrar els èxits en el moment en què es produeixen perquè són efímers. Per tant, l’estat d’ànim que viu el barcelonisme és el més lògic i és l’adequat. No hi ha res a dir-hi. Cal gaudir d’aquest moment d’esplendor que ningú pot dir quan de temps durarà. Ara: això no treu que no calgui fer un esforç per a mantenir els peus a terra i per a analitzar amb fredor les raons que hi ha darrere de les victòries de l’equip blaugrana. Em semblen uns capteniments del tot compatibles i recomanables.
Per exemple, sobre les lloances que comencen i no acaben a Messi, observo una certa tendència a la tolerància més extrema. Es diu que s’ha de fer tot el possible per a que l’argentí no sigui un problema per al club. Suposo que la frase la subscriu tothom. Altra cosa és dilucidar què vol dir “fer tot el possible” i què vol dir “que no sigui un problema”. A mi em sembla que tots els jugadors poden gaudir d’un qualsevol privilegi sempre que redundi a favor de l’equip. Sinó, s’han de sotmetre a la disciplina del grup.
També em sembla que Guardiola ha motivat molt bé els jugadors i que està fent que tots se sentin implicats. Però penso que la clau és que tot li està sortint molt bé. Vull dir que a vegades s’ha arriscat una mica més del compte i li ha sortit cara com podia haver-li sortit creu. No és cap demèrit. L’esport funciona ben bé així. Cal molt d’esforç i un punt de sort. Només es tracta de ser-ne conscients.

1 comentari:

Eduard Padró ha dit...

Com gairebé sempre coincideixo amb el Jordi Badia. Messi és un troç de jugador i aquest any ha millorat moltíssim. De totes maneres, tot i tenir molt de talent, és molt important per un jugador el grup que el rodeja, l'equip. Un gran Messi en un equip mediocre no seria el mateix. El millor Ronaldinho en un equipet no hagués explotat com ho va fer. Per això aquests jugadors se'ls ha de tractar de la mateixa manera que la resta. Són especial, sí, però en part ho són gràcies al grup. El futbol és un esport d'equip, en Pep ho sap i ho té clarissim!
SALUT!