Barça de Lliga, Barça de Copa?

El Barça no va jugar bé contra l’Espanyol, dimecres. Sobretot a l’hora d’atacar, no va tenir ni la fluïdesa ni l’encert a què ens ha acostumat. En defensa, no va passar per cap angúnia. Ara, la sensació que ha quedat, o almenys la que s’ha volgut donar, és que, primer, l’Espanyol ha estat el primer equip en posar contra les cordes el FC Barcelona i, segon, que hi ha dos Barces, un d’invencible que juga la Lliga i un d’estar per casa que juga la Copa del Rei. No estic d’acord ni en una cosa ni en l’altre.
El primer argument l’he escoltat de la part de l’Espanyol. I l’entenc. No em va semblar que el seu joc tingués una millora substancial respecte del que l’ha dut a les posicions de descens, només vaig trobar que sortien amb una actitud més positiva i que esperonats per l’empat a zero eren capaços de mantenir la mateixa intensitat durant els noranta minuts. L’optimisme dels espanyolistes es justifica per l’esperança amb què s’han d’agafar l’arribada de Mauricio Pochettino a la banqueta. És un ferro roent, però és l’únic ferro que tenen.
El segon argument no el comparteixo. L’alineació de Guardiola era previsible i coherent. Em va semblar un onze adequat per a afrontar el partit que es veia a venir. El problema, és que no va sortir bé. És fàcil justificar el resultat a partir de l’alineació. A mi, en canvi, em sembla que la qualitat dels jugadors no hi té res a veure. Una altra cosa són les característiques dels que van sortir d’entrada.
Era clar que l’Espanyol sortiria a mossegar. Per tant, per a contenir aquella bravura i no jugar-se cap menisc, era bo treure un mig del camp més fort que no pas tècnic. El problema de Keita, Sergio B. i Gudjohnsen no és la seva falta de qualitat, sinó que cap dels tres és un migcampista organitzador. A més, Márquez es va lesionar als 10 minuts i la pilota ni de darrera sortia amb fluïdesa. Després, quan l’Espanyol s’havia esbravat i no els quedaven forces ni per a donar puntades, van sortir Messi i Xavi. El pla deuria preveure un o dos gols i eliminatòria resolta. No va sortir bé, però res més.