Un decisió encertada

Dimarts a la nit, el FC Barcelona va anunciar que renunciava a la franquícia de soccer dels Estats Units, amb seu a Miami, a què optava. Avui, molt probablement, seria un exercici entretingut, i potser alliçonador, anar a les hemeroteques i recordar paraula per paraula què va dir i quin to va gastar, en una roda de premsa convocada a corre cuita, el director general corporatiu Joan Oliver tot just tornat dels Estats Units, on havia anat a presentar amb el president Joan Laporta, l’oferta a la Major League Soccer (MLS). Però no es tracta d’això. Aquells dies, vaig observar les incògnites que l’operació generava, tant pel que feia les possibilitats de negoci com per les condicions en què es plantejava l’operació, en règim de copropietat amb l’empresari bolivià Marcelo Claure. Faltava informació sobre el pla de viabilitat que tenia el club i detalls bàsics sobre la franquícia, com el nom, l’escut, la samarreta... però les dades que es coneixen sobre el soccer, les normes de la MLS i els rendiments de les franquícies no donaven peu a veure el negoci per enlloc, ni en diners ni en imatge. En tot cas, Oliver afirmava que el club no corria cap risc financer.
La decisió de renunciar a la franquícia de Miami s’ha pres, precisament, per no haver d’incórrer en cap risc derivat de la crisi. En aquest sentit, és una decisió prudent i encertada. Ara, no sembla que les condicions econòmiques i financeres als Estats Units siguin avui molt pitjors que l’octubre passat. Al contrari, llavors es vivia en la incertesa de les eleccions presidencials, amb una administració sortint que ni estava legitimada ni tenia prou força per a prendre mesures correctores. Era un temps d’espera. Avui, en canvi, hi ha un nou president que ja ha començat a fer passar plans de recuperació. A la crisi encara no li veuen el final, però ja se saben els pegats amb què hi volen posar remei.
La franquícia era una mala idea perquè no s’entenia i el que s’entenia no tenia viabilitat. No haurien de caldre excuses per a renunciar-hi. Si de cas, la crisi que fa deixar-ho estar deu ser la nostra.