La mania de comparar

Jo ja comprenc que en un moment d’eufòria, posar-se a comentar els aspectes que no fem prou bé, pecats capitals del barcelonisme n’he gosat dir i avui em disposo a enfilar el segon, són ganes de tocar allò que no sona. Ja me’n faig el càrrec. Però com que el discurs hegemònic és el de la lloança sense matisos, entenc que algú ha d’assumir el paper del torracollons i m’hi presto voluntari.
Si ahir parlava de l’egocentrisme, aquesta temptació a creure’ns el centre de l’univers futbolístic, a rabejar-nos en els elogis i que ens fa pensar que som invencibles, avui parlaré de la mania que tenim a comparar equips i èpoques per a discernir quina és la millor. És clar, la gràcia de l’exercici és que permet als seus participants alinear-se en un o altre grup o tendència ideològica culer; és un acte d’afirmació perfectament comprensible.
Aquesta mania ja es va manifestar fa tres temporades, en plena plenitud del Barça de Ronaldinho. Llavors, es deia que aquell equip era millor que el dream team, que marcaria una època llarguíssima de domini a la Lliga espanyola i a Europa i l’únic dubte existencial que plantejava era decidir amb quin nom l’havíem de batejar; el samba team va tenir prou adeptes, però va ser Nike qui va mirar de popularitzar l’eslògan del jogo bonito. Bé, tot plegat va acabar com va acabar. Aquell equip va fer figa i es va quedar a mig camí del que havia assolit el dream team.
Avui, l’exercici de comparació torna a estar de moda. Un altre cop es considera que el Barça de Guardiola és molt millor que aquell dream team; que encara no hagi guanyat cap títol és un detall sense cap mena d’importància. Es veu que amb el que ha fet fins ara ja en tenim prou i massa i que sembla mentida que no sapiguem gaudir del moment excel·lent –algú ha descobert la paraula excels i la fa servir– de l’equip.
M’imagino que ja queda clar que tot plegat em sembla un punt desmesurat. I és que penso que són les ganes de voler-se avançar als esdeveniments les que impedeixen gaudir del present. Quan aquest equip acabi el seu recorregut, ja veurem on l’hem de posar.