Per a no prendre mal

Dissabte, el FC Barcelona va guanyar l’Athletic Club i el Reial Madrid va empatar a casa amb l’Atlètic de Madrid. Un i altre resultats han provocat un capgirament extraordinari dels estats d’ànim d’aquí i d’allà. És lògic. El Madrid havia retallat 8 punts en les darreres tres jornades i l’eufòria d’allà s’havia convertit, en una proporció semblant, en neguit barcelonista. Ara: el que no hauria de ser tan normal és passar de parlar de crisi a donar la Lliga per guanyada. A mi em sembla una irresponsabilitat.
Si algú es pren la molèstia de mirar el calendari que li espera al Barça veurà que n’hi ha per prendre-s’ho amb molta calma i prudència. Ara vénen un parell de setmanes relativament tranquil·les. Els desplaçaments d’Almeria i Valladolid no seran senzills, ni la visita del Màlaga tampoc no ho serà, però entre setmana no hi ha partit. Tanmateix, a partir del 5 d’abril i fins al 17 de maig, és a dir, en sis setmanes disputarà 8 partits de la Lliga espanyola, els quarts de final i les semifinals de la Lliga de campions –en cas, és clar, de superar l’Olympique dimecres– i la final de la Copa del Rei. 13 partits en sis setmanes. El desgast físic i mental serà colossal.
A partir d’ara, a la Lliga no hi ha cap rival fàcil. Tothom s’hi juga una cosa o una altra i tots els equips disputen els partits com si fossin finals. En aquesta jornada hi ha un munt d’exemples per posar. I entre els 8 partits, hi ha els 4 del davant. A la primera volta, el Barça va fer 12 punts de 12, un registre que és improbable repetir. Els quarts de final i les semifinals de la Lliga de Campions són, amb la final, el veritable campionat; la intensitat amb què es juguen val per a tota una temporada. I la final de la Copa del Rei contra l’Athletic Club no tindrà res a veure amb el partit de dissabte.
Aquesta anàlisi és d’una simplicitat aclaparadora. I rigorosament certa. La recuperació de l’equip, que s’haurà de confirmar en els propers compromisos, permet encarar aquest marató amb confiança. És molt, però és tot.