L'imminent nomenament de l'exvicepresident del FC Barcelona, Ferran Soriano, com a president de la companyia aèria Spanair ha provocat uns moviments tàctics d'alguns dels futurs aspirants a la presidència del FC Barcelona que denoten un nerviosisme inexplicable. Sandro Rosell, per exemple, ha fet saber a través del diari Sport que ja ho té tot a punt, de manera que la Junta Directiva actual ja pot procedir a convocar les eleccions quan li sembli, que tant pot ser a finals d'any, per a aprofitar el que ara sembla inexorable èxit absolut del primer equip de futbol, o quan toqui, d'aquí un any com a molt aviat.
Una de les incògnites que el nomenament de Soriano genera és saber si l'inhabilita per a ser candidat a la presidència del FC Barcelona. Jo em penso que en aquests moments no ho pot saber ni ell. Perquè encara que no en sigui el president executiu, el volum de feina que haurà d'afrontar és prou colossal com per posposar la decisió a quan arribi el moment.
Ara: jo trobo que la presidència de Spanair és més important per al país que no pas la del FC Barcelona. Ho crec per tres raons.
La primera és que avui el FC Barcelona està prou endreçat. Els socis, quan vagin a votar, tan sols hauran de prendre la precaució de no escollir ni un sapastre ni un aventurer i confiar la presidència a un president i una Junta Directiva amb prou seny com per a gestionar el club en el que s'entreveu una etapa de crisi econòmica en el futbol.
La segona raó té a veure amb Spanair. Avui les companyies de bandera ja han perdut la raó de ser. No obstant, una companyia aèria continua tenint prou valor estratègic com per a desitjar que n'hi hagi una almenys que tingui com a base d'operacions Catalunya i que pensi en català.
I la darrera fa referència a la societat civil catalana, un ens que fins ara semblava només una entelèquia. Ara que un grup d'empresaris catalans ha decidit fer aquest pas és de desitjar que se'n surtin per si provoca un canvi de mentalitat i fa que Catalunya torni a tenir una societat civil com la de començaments del segle XX, capaç de pensar en gran.
dimarts, 31 de març del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
.jpg)
Entrades
3 comentaris:
M'agradaria pensar que aquest conjunt d'empresaris catalans emprenedors es senten identificats amb la causa i actuen en clau catalanista. Ara bé, atés a unes declaracions que el senyor Soriano va realizar, ja fa força temps, en què renunciava posicionar-se obertament a favor de la causa nacional; i observant, d'altra banda, que personalitats com el propi Joan Gaspart formen part d'aquest privilegiat grup d'inversors; no puc evitar que m'envaeixi l'escepticisme i mostrar-me més aviat reticent a acceptar que aquesta particular iniciativa ens durà enlloc com a poble. En qualsevol cas, espero anar errat i que el futur d'aquesta nova companyia que es vol impulsar serveixi per donar més força i veu a aquest conjunt social, que com bé dius, sembla retrobar-se per instants i despertar-se d'una llarga migdiada.
Hola Miquel,
Penso que aquest grup d'empresaris catalans es senten molt identificats amb el país i amb ganes de treballar molt.
És molt bona notícia que s'hagi escollit el sr. Ferran Soriano com a president d'aquesta companyia, doncs com a vice-president econòmic del Barça va fer una feina impecable.
Pel que fa al sr. Gaspart, estic d'acord amb tu. Precisament la setmana passada sortia una informació a la premsa que deia que el sr. Gaspart no volia al sr. Soriano, sino al sr. Lacalle. Per sort no ha estat així.
Esperem que amb aquesta iniciativa es comenci una etapa que, com tu dius, ens porti molt lluny com a poble i ja que és una iniciativa aèria, poguem volar ben alt.
la societat civil catalana ha posat 80 milions , amb aval públic , per comprar les accions de la companyia. més o menys el que gasta el Barça de futbol en un any fitxant jugadors. No penso que sigui massa optimista per confiar , ara sí , en l´anomenada societat civil catalana.
Publica un comentari a l'entrada