Res a dir

Tinc un amic, a qui també considero mestre en qüestions de periodisme i de l'ofici d'escriure, que sempre em diu que per a escriure, i fer-ho bé, el més important és tenir alguna cosa a dir. Segons ell, l'estil és important, però és accessori i apareix després. Aquesta persona és amiga i és mestre, però sovint discrepo de les seves opinions, i aquest n'és un cas. Moltes vegades, discrepar amb els amics ens uneix encara més; sobretot, si la discussió es fa al voltant d'un arròs com Déu mana i el fem acompanyar d'un vi de la terra. Pel que fa el cas, a mi em sembla que els qui hem adoptat l'escriptura com a un ofici i, fins a cert punt, una necessitat diària i vital, moltes vegades ens passa que ens hem de posar a escriure sense saber massa bé què volem dir. Llavors, escriure es converteix en un exercici molt entretingut que consisteix a remenar entre les paraules i anar-les enfilant, després d'escollir-les en funció de la seva sonoritat, pel ritme que li donen a la frase o una qualsevol altra excusa que poc o res té a veure amb el seu significat. El resultat final no té perquè ser dolent, al contrari, la lectura de l'article i les frases que el basteixen, si estan ben girades, pot acabar sent més plaent i distreta que no pas d'altres perpetrats per persones saberudes, amb grans tesis i arguments per a adduir, però que, llegint-los, més que no pas a escriure, sembla que s'hagin dedicat a ajuntar paraules d'una pesadesa i densitat aclaparadores. L'article en qüestió, que a més a més acostuma a ser llarguíssim, perquè quan s'hi posen no ho fan pas per poc, ben aviat et cau de les mans i el deixes estar. Jo d'aquests paperots en fujo com els gats de l'aigua i tant se val si em perdo algun coneixement o alguna dada que em podria ser cabdal. Per a mi, el més important d'un escrit d'una mida qualsevol és que em generi prou curiositat com per a passar-m'hi l'estona amb la sensació d'estar badant. Posar-se a escriure sense saber ben bé què vols dir, sense res a dir fins i tot, no és cap inconvenient. Ara: el que és segur és que sempre t'hi has de posar sabent què no vols dir.