La primera impressió és de rebuig. Em refereixo al nou sistema de puntuació aprovat pel Consell Mundial de la Federació Internacional de l’Automòbil (FIA), segons el qual el campionat del món de Fórmula 1 l’obtindrà qui més grans premis guanyi i no pas qui més punts obtingui, com fins ara. El sistema de puntuació es manté, però només servirà per a desfer un possible empat i per a establir la classificació per escuderies. Ara: analitzant-ho amb deteniment, la veritat és que aquest rebuig ve provocat més per la manera com s’ha pres la decisió, unilateralment i a només deu dies de l’inici del campionat el 29 de març a Melbourne (Austràlia), que no pas pel contingut de la mesura. A més, s’ha decidit al marge de les escuderies i els pilots, que ja se n’han queixat, i és un motiu més d’enfrontament d’aquests dos organismes que pugnen pel control de la Fórmula 1.
A mi em sembla que el propòsit que es persegueix, de primar les victòries més que no pas la regularitat, no té perquè ser dolent i que contribuirà, efectivament, a l’espectacularitat perquè els candidats al títol hauran d’anar a buscar sempre la victòria i no els servirà conformar-se en puntuar i especular amb el nombre de punts que els calen, especialment a les darreres curses.
L’argument que amb més força s’ha donat per a criticar el nou sistema de còmput, que el campionat pot quedar decidit molt aviat, no sembla gaire convincent atès que si hi ha un pilot capaç de guanyar les 5 o 6 primeres curses, difícilment aquest pilot no seria també el vencedor comptant per punts; quan la superioritat és tan manifesta, tant li fa com la mesuris. I trobo que aquest nou sistema és més just perquè impossibilita el cas, merament teòric perquè no s’ha produït mai, que un pilot pugui ser campió sense haver guanyat cap cursa.
Les formes són clarament millorables i contaminen la decisió que s’ha pres. Però els dirigents de la FIA tenen prou coneixements i interessos en la qüestió com per a donar-los un marge de confiança i esperar a veure com es desenvolupa un campionat que, en principi, es presenta obert i apassionant.
divendres, 20 de març del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
.jpg)
Entrades
8 comentaris:
Deixa d'una banda les formes. Per l'espectador és una gran noticia. Una mica més a "lo bestia", però ve a ser el canvi dels 2 als 3 punts per victoria que es va fer al fútbol. Si vols ser campió, només val la victoria.
Los equipos propusieron otra medida: 12 puntos para el vencedor (ahora obtenía 10), 9 para el segundo y 7 para el tercero. Considero que era la fórmula perfecta para darle más importancia a la victoria. Pensad que esta norma puede generar decisiones polémicas como: Un piloto con opciones de ganar el título tiene un problema en la clasificación y se queda sin opciones de victoria (porque parte, por ejemplo, en la novena posición). Al existir también limitación del número de motores, ese piloto puede optar por abandonar a las pocas vueltas para reservar motor y tenerlo más "fresco" para la siguiente carrera. La nueva norma enfrenta a los pilotos, equipos, etc... con la FIA y, además, abre la puerta para decisiones controvertidas como la que he expuesto.
Emulant al gran Carles Pérez de Rozas i fent un anàlisi comparatiu amb els darrers 20 anys a la classificació de la lliga espanyola, es pot comprovar que només una vegada, la temporada 1996/97 es va produir que el segon classificat -el Barça-, obtingués més victòries (28) que el primer classificat -el Reial Madrid- (27).
En quatre ocasions el primer i segon classificat han empatat a victòries, i les restants 15 temporades el primer ha aventatjat al segon amb un mínim d'una i un màxim de 8 victòries.
Resumint, en 20 anys només en una temporada el segon ha superat en victòries al primer, per tant el nou sistema de puntuació a la F1 no desvirtua tant la competició com volen fer veure.
La llàstima és que en futbol, amb aquest sistema de classificació ara el Barça tindria una lliga més i el Madrid una menys.
@snegatiu
Les formes sempre cal tenir-les en compte. A més, hi ha latent l'enfrontament entre la FIA i Ecclestone amb les escuderies. És difícil que si segueixen així no acabi trencant-se per algun lloc.
@anònim
És cert el cas que esmentes. De tota manera, sempre hi haurà dos a tres pilots lluitant per la victòria i el GP tindrà interès igual, encara que pugui passar que no siguin ni el primer ni el segon classificat. Remuntades com les de Rossi a les motos, difícilment es veuran,
@girifràs
Molt bona aportació estadística. Ara: al Carlos Pérez de Rozas la F1 no li interessa per res. Considera que ni és esport ni es pot entendre que una cursa es guanyi amb els cotxes parats i depenen del paio que posa la gasolina!
Aquí el que s'hauria de fer és una norma que impedís per llei a Fernando Alonso guanyar proves.
Ho sé, Jordi, la fòbia del Carlos en vers la F1. El cas que expliques li he sentit a dir en més d'una ocasió. I la veritat és que sempre m'ha fet molta gràcia el seu raonament, no exent d'un cert punt de certesa, he,he...
Per això la comparació la faig amb el futbol.
Per això i per que aquesta estadística que he plantejat, si l'apliquem a la F1 ja no és tant contundent. La temporada passada mateix el campió aplicant aquest nou sistema hagués estat el Felipe Massa en lloc del Hamilton. I hi ha més casos.
Però ara sembla que la FIA s'ha desdit, i continuaran amb el sistema de punts. S'ha acabat el debat.
Salut!
Publica un comentari a l'entrada